ACN Barcelona – La directora Anna Serrano Gatell aborda a l’espectacle ‘L’autora’ els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació amb aquesta obra de la dramaturga anglesa Ella Hickson. Serrano ha explicat que la protagonista, interpretada per Nausicaa Bonnín, és “una dona que està en recerca constant de com explicar-se i de com explicar el món i ho fa a través de l’art, del teatre i l’escriptura”. L’obra, que es podrà veure del 7 de maig al 7 de juny al Teatre Lliure de Gràcia, està interpretada per Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Ravina Raventós i David Selvas.
La directora ha dit que a través de les escenes de l’obra ella va fent aquesta recerca de “com es vol explicar a ella mateixa, com vol explicar les seves relacions i la seva relació amb el poder i l’art”.
En roda de premsa, ha remarcat que el personatge principal es troba amb “la complexitat d’intentar escriure una cosa que ella vol que sigui lliure, sense normes ni estructures imposades, però alhora ho està fent dins d’aquest món capitalista i patriarcal”. La idea, ha apuntat, són els dubtes que la protagonista té de “com evitar aquesta mirada masculina i sexualitzadora sobre el cos de la dona, com fugir de l’estructura també patriarcal del teatre i què vol dir l’estructura patriarcal del teatre”.
El personatge principal viu en una recerca constant en un muntatge que no para de plantejar interrogants. “És una obra que podria no acabar mai, no té un final clar ni complaent”, ha dit la directora. “El final encara dispara més preguntes”, ha afegit.
Així mateix, Serrano, ha assenyalat, que l’obra té “un component metateatral molt important” perquè s’està parlant del teatre dins del teatre i del que és la representació, de com s’expliquen les històries, de qui les escriu, qui les dirigeix, qui les paga i qui posa els diners”.
Nausicaa Bonnín
Per la seva part, Nausicaa Bonnín ha destacat que l’estructura de l’obra d’Ella Hickson està escrita des de l’instint i “s’explica en base a deixar-se portar”. L’actriu creu que és “la desconstrucció” que més els hi ha costat perquè al final venen “d’una estructura patriarcal” i “d’intentar entendre, posar la raó i tenir idees clares sobre les coses”.
En aquest sentit, ha ressaltat que l’obra parla de poder equivocar-se i de no tenir idees clares. “I això és una de les coses que em sembla més interessant i alhora més valent per part de tot l’equip, començant pel Teatre Lliure, de posar en escena aquest muntatge”.
