ACN Mollet del Vallès – Prop del 40% dels entorns escolars analitzats amb més contaminació de Catalunya se situen a les comarques del Vallès. Així ho determina un estudi d’Ecologistes en Acció, que apunta que en aquests espais se supera el llindar de 20 µg/m³ establert per la nova Directiva (UE) 2024/2881. Algunes de les localitats on s’han registrat els majors nivells de contaminació es troben en localitats com Sabadell, Granollers i Mollet del Vallès. El cas més destacat es troba a Sabadell, on al voltant de l’Institut Escola la Salut, situat a la molt transitada Gran Via de la ciutat, s’ha registrat una única superació del valor límit legal vigent de 40 µg/m³, convertint l’escola en la que té l’entorn més contaminat de totes les que s’han analitzat.
L’estudi ha analitzat 147 centres educatius de 28 nuclis urbans. Concretament, a l’àmbit del Vallès s’han contemplat escoles i instituts dels municipis de Castellar del Vallès i Sabadell, al Vallès Occidental, i de Caldes de Montbui, Granollers, la Llagosta i Mollet del Vallès, al Vallès Oriental.

“La situació de la qualitat de l’aire als pobles i ciutats del Vallès és desastrosa, en molts casos és un risc per a la salut pública i està vinculada entre el 10% i el 15% de la mortalitat en moltes de les ciutats”, ha destacat Arnau Vilà, tècnic de l’Adenc. En aquest sentit, destaca el cas de Sabadell: “Tenim fins i tot dades que hi ha 300 morts anuals vinculades a la mala qualitat de l’aire, segons dades d’estudis de centres de recerca en salut pública”.

En aquest municipi, es desataca en l’estudi, es troba el centre educatiu amb l’entorn amb més contaminació dels que s’han analitzat a Catalunya, i que es troba a la Gran Via, una de les vies de pas més alt de vehicles. “Obtenim el tràgic resultat de l’Escola Institut de la Salut, amb 40,7 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen”, ha detallat Vilà.

A la resta del Vallès també es registren mals índexs. Així, el segon centre de les dues comarques que s’han analitzat i que tenen una pitjor qualitat de l’aire és Mollet del Vallès, concretament a l’Escola del Músic, amb 36 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic.

El segueixen el col·legi el Jardí, de Granollers, amb 35,5; el col·legi Balmes, a Granollers, amb 30,5; l’institut Manolo Hugué, a Caldes de Montbui, amb 24; i l’escola Mestre Pla, a Castellar del Vallès, amb 12,5. “Dels 20 centres que estan amb pitjor qualitat de tot Catalunya,
dotze estan en el Vallès Oriental i en el Vallès Occidental, gairebé el 40% de les pitjors dades catalanes es concentren només en aquestes dues comarques”, ha afegit David Bonvilà, membre de Salvem el Calderí.

Els efectes del diòxid de nitrogen

El diòxid de nitrogen té la particularitat de ser una molècula molt petita, un fet que fa que sigui molt fàcil que arribi fins a la part final dels pulmons i, en conseqüència, al torrent circulatori: “Té un alt poder irritatiu i oxidant”, ha destacat la pediatra de l’hospital de Granollers Sílvia Rial.

Aquesta situació s’agreuja en els menors d’edat, que són molt més vulnerables a aquest contaminant, sobretot per la seva alçada. “Estan molt més a prop del tub d’escapament, respiren moltes més vegades per minut que els adults, i teòricament passen més estona a l’aula lliure”, ha afegit la professional, que ha apuntat que tenen un sistema immunitari més dèbil i immadur.

La doctora ha assenyalat que estudiant la salut dels menors, es veu una disminució de la funció respiratòria en els infants que han estat exposats durant un llarg període a aquests contaminants, a més d’exacerbacions d’asma en les zones on hi ha una quantitat de diòxid de nitrogen més elevada. “Són més vulnerables també a contraure infeccions, ja que el sistema immunitari està alterat, concentrat en el diòxid de nitrogen, i no només té efectes als pulmons, sinó que té efectes en l’àmbit cardiocirculatori”, ha dit.

En aquest sentit, ha explicat que hi ha xifres de tensió arterial més elevada, així com d’obesitat en els nens que estan exposats. “Una de les coses que ens preocupa molt és que els nivells d’aprenentatge també estan disminuint en aquests infants, són nens que tenen més problemes en la tensió, més problemes en el desenvolupament i en la memòria, i que en conseqüència treuen notes més baixes, i a vegades es veu també nens amb un coeficient intel·lectual més baix”, ha dit.

Pet tot plegat, els col·lectius ecologistes assenyalen una llista d’iniciatives per intentar revertir aquesta situació i adequar-se als nivells que marca la Unió Europa. En aquest sentit, aposten per plantar més arbres en les trames urbanes, i que això no suposi només substituir aquells morts, sinó augmentar el nombre d’exemplars.

Una de les altres iniciatives implica fomentar l’ús del transport públic i els mitjans no contaminants en tots els àmbits, però sobretot en els entorns dels centres educatius.