Madrid consolida la lliure elecció sanitària com a indicador del sistema públic

La lliure elecció sanitària a la Comunitat de Madrid s’ha consolidat com un dels indicadors més fiables del funcionament real del sistema públic. Les dades oficials del Servei Madrileny de Salut (SERMAS) mostren que cada cop més ciutadans exerceixen aquest dret i ho fan de manera sostinguda, optant majoritàriament per hospitals públics de gestió mixta integrats a la xarxa pública madrilenya.

Segons les darreres dades publicades pel SERMAS, corresponents a 2024, 247.295 madrilenys van triar lliurement un dels hospitals públics de gestió mixta en lloc de l’hospital assignat per la seva àrea de residència. Aquesta xifra suposa un increment del 9% respecte a l’any anterior, consolidant una tendència creixent que es manté des de la implantació de la Llei 6/2009 de Lliure Elecció Sanitària.

Des de fa més d’una dècada, aquests centres encapçalen de forma reiterada les preferències dels ciutadans. La Fundación Jiménez Díaz és l’exemple més clar: lidera la lliure elecció a la Comunitat de Madrid des de 2012 i només el 2024 va atendre 97.587 pacients externs, un 16% més que l’any anterior. La segueixen l’Hospital Rey Juan Carlos (61.718), l’Hospital General de Villalba (34.432) i l’Hospital Infanta Elena (23.750).

Els ciutadans trien majoritàriament aquells hospitals que els ofereixen un accés més ràpid, una atenció resolutiva i una experiència assistencial satisfactòria, independentment del model de gestió. Per als experts en gestió sanitària, aquestes dades reflecteixen una decisió voluntària i reiterada dels ciutadans, basada en l’experiència assistencial acumulada, i no en incentius administratius. La lliure elecció funciona, en la pràctica, com un sistema d’avaluació directa, en què els hospitals són valorats per la seva accessibilitat, resultats clínics i qualitat percebuda.

LLISTES D’ESPERA

Un dels factors determinants que expliquen aquesta preferència és l’accessibilitat assistencial, especialment en un context en què les llistes d’espera constitueixen un dels principals reptes del sistema sanitari espanyol. En un Sistema Nacional de Salut on el temps mitjà d’espera per a una cirurgia se situa en 118 dies i la demora per a una primera consulta supera els 96 dies, els hospitals públics de gestió mixta destaquen de forma sistemàtica amb les menors demores mitjanes de tota la xarxa del SERMAS, convertint-se en l’opció preferida dels qui exerceixen la lliure elecció. Els seus temps d’espera quirúrgica oscil·len entre 13 i 25 dies, amb l’Hospital General de Villalba com l’hospital amb menor demora de tota la xarxa madrilenya, amb 13,52 dies de mitjana. En consultes externes i proves diagnòstiques, aquests centres també figuren en els trams més baixos de la distribució, segons l’Observatori de Resultats del SERMAS, afavorint diagnòstics més ràpids, millor continuïtat assistencial i una atenció més resolutiva.

Les dades oficials mostren que aquests centres concentren el menor nombre de pacients pendents d’intervenció i contribueixen de forma decisiva a millorar l’indicador global del sistema. Aquest efecte no es limita als pacients que els trien directament: en absorbir una part rellevant de la demanda, descarreguen de pressió assistencial altres hospitals, reduint les llistes d’espera del conjunt de la xarxa pública.

Lluny de generar desequilibris, la lliure elecció actua així com una eina d’ajust i eficiència del sistema, permetent que l’activitat es derivi cap als centres amb major capacitat de resposta i millor organització assistencial.

ACTIVITAT

El creixement en lliure elecció i la reducció de les llistes d’espera es produeixen, a més, sense un increment de la despesa pública. Al contrari: les dades econòmiques auditades del SERMAS mostren que els hospitals públics de gestió mixta presenten un cost mitjà per habitant inferior al dels hospitals de gestió directa del seu mateix nivell de complexitat, malgrat assumir una càrrega assistencial més gran i oferir una cartera de serveis més àmplia.

Les diferències són especialment significatives als hospitals de complexitat mitjana (Grup II). L’Hospital Rey Juan Carlos presenta un cost per càpita un 51,3% inferior a la mitjana del seu grup, mentre que l’Hospital General de Villalba arriba a un 52,5% menys de cost per habitant. L’Hospital Infanta Elena, al Grup I, registra també un cost un 10,3% inferior al d’hospitals equivalents.

Aquests resultats es produeixen en un marc de finançament estrictament regulat i fiscalitzat, basat en tarifes capitatives i preus públics auditats. A més, l’activitat derivada de la lliure elecció es retribueix amb penalitzacions respecte al preu estàndard, situant-se entre un 10% i un 20% per sota, cosa que reforça encara més l’eficiència del model.