ACN Barcelona – L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha registrat 353 incidències a Catalunya el 2025, la xifra més alta des que es recullen dades. Suposa un augment de l’11% respecte el 2024 (318) i del 16,5% en relació amb el 2023 (303). És el tercer any consecutiu que se superen les 300 incidències. Per primer cop, el tipus de discriminació més habitual han estat les mostres d’odi i exaltació (24,9%), tant en l’àmbit digital i les xarxes socials, com pel que fa a atacs vandàlics al carrer. A més, s’ha apuntat una relació directa entre aquest creixement i la normalització dels discursos d’odi. Les agressions físiques, algunes d’elles en grup, han estat el segon tipus de discriminació (21,2%), seguides de l’assetjament (17,8%) laboral, educatiu i veïnal.
L’Observatori contra la LGTBI-fòbia ha lamentat la tendència a l’alça de les dades registrades, però ha advertit que alhora això evidencia la necessitat de disposar d’eines com l’Observatori per acompanyar i assessorar les persones que han d’afrontar aquesta mena de situacions. De fet, els responsables de l’entitat han afirmat que “més de la meitat de les incidències s’han denunciat formalment d’alguna forma”, ja sigui per la via penal, administrativa o laboral.

Albert Carrasco, jurista de l’Observatori, s’ha referit a l’augment de les mostres d’odi i exaltació, que han esdevingut la tipologia de discriminació amb més incidència. Ha explicat que corresponen principalment a discursos d’odi exercits públicament, ja sigui a través de mitjans digitals, mitjans de comunicació o xarxes socials. Així, ha apuntat que també “es poden materialitzar com a atacs vandàlics a simbologies LGTBI en espais públics o en campanyes públiques contra el col·lectiu LGTBI o contra el col·lectiu trans”, que, segons Carrasco, és un dels més atacats.

Pel que fa a les agressions físiques, que el 2024 van representar el principal tipus de discriminació detectat, ha indicat que la major part tenen lloc a l’espai públic, ja sigui a carrers, places o al transport públic. Ha avisat que s’ha detectat un augment de les que es cometen en grup: “Veiem que hi ha gent que se sent més legitimada i empoderada per exercir una agressió quan actua amb altres”, ha comentat.

Discursos d’odi i auge de l’extrema dreta

En aquesta línia, Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia, ha vinculat aquest creixement amb la “normalització dels discursos d’odi que poden provenir principalment de la dreta i l’extrema dreta, però que a vegades també, malauradament, tenen origen en sectors més progressistes, sobretot pel que fa, per exemple, al col·lectiu trans”.

Ha considerat que “s’han de fer polítiques transformatives i molta més pedagogia en els diferents àmbits de la vida social on succeeixen les discriminacions per trencar aquests estereotips i estigmes”, que, des del seu punt de vista, molts cops són fruit de la “desinformació i la ignorància”. També ha apuntat que el fet que aquests missatges sovint es difonguin a través de plataformes o mitjans de comunicació digitals fa que tinguin un impacte especial en els segments més joves de la població.

Tot i admetre que l’enfortiment de les lleis i les sancions poden esdevenir elements dissuasius, ha avisat que “a cop de sentència” no s’arrelarà la LGTBI-fòbia, sinó que cal més pedagogia. “Vull que si una persona pensa que soc un ‘marica de merda’, deixi de pensar-ho. No que deixi de dir-ho perquè potser ha pagat 200 euros. Vull que el resultat final sigui que no pensi que jo soc això. I, per tant, crec que la pedagogia, a més de les sancions, és clau”. En aquesta línia, ha apostat per establir polítiques coeducatives, amb perspectiva afectivosexual i de gènere, i que les empreses també introdueixin aquesta perspectiva en tots els àmbits i contextos de la vida social: “És urgent i és imperant”, ha valorat.

Les principals víctimes: gais i persones trans

Els responsables de l’Observatori han indicat que l’origen discriminatori més registrat durant el 2025 ha estat la gaifòbia (50,7%), superant la meitat del total d’incidències, seguida de la transfòbia (30,6%). La majoria d’aquestes discriminacions han estat contra dones trans, tot i que hi ha una presència progressiva d’homes trans i de persones no binàries.

Carrasco ha explicat que hi ha hagut “un augment d’incidències per transfòbia que s’exerceixen contra el col·lectiu trans en general”, és a dir, atacs que no van dirigits a una persona concreta sinó al grup en sentit ampli. a banda els episodis vinculats amb la LGTBI-fòbia han representat el 10,8%, i els casos de lesbofòbia, el 6,2%.

Especial incidència a l’espai públic i a la feina

Per altra banda, de les més de 300 incidències registrades, una de cada quatre han passat al carrer (25,5%), mentre que el 14,4% han tingut lloc en l’entorn laboral, on han destacat les situacions d’assetjament. En tercer lloc, aquests episodis s’han donat a internet i a través de les xarxes socials (14%), sobretot discursos d’odi estesos públicament en xarxes socials populars com Instagram, X i TikTok.

Carrasco ha posat l’accent en les discriminacions en l’àmbit laboral, que ha esdevingut el segon en què s’han registrat més episodis. Segons ha detallat, “la majoria de situacions són d’assetjament dins del lloc de treball”. Ha indicat que, tot i que s’intenta activar els protocols interns a les empreses, “molts cops és complicat demostrar aquella situació de discriminació o fòbia que s’està patint”.

Barcelona encapçala el total d’incidències

Barcelona ha estat la província on s’han comptabilitzat més incidències (75,4%), representant gairebé tres terços del total. En segon lloc se situen les demarcacions de Tarragona (4,2%) i Girona (3,1%), seguides de Lleida (2%). A banda del còmput total a Catalunya, hi ha episodis que no es classifiquen per territori perquè s’han comès de forma no presencial a través de mitjans virtuals (14,2%) i altres dels quals no se’n tenen dades (0,8%).

La ciutat de Barcelona és la població amb més incidències registrades (52,3%), amb més de la meitat del total comptabilitzat. Els districtes en què s’han registrat més incidències han estat Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí, zones en què l’Observatori té dispositius de punts liles habilitats en festivals i sales d’oci nocturn com la Sala Apolo, Razzmatazz o el Festival Brunch Electronik.

Un protocol d’actuació a nivell català

Segons l’Observatori, les elevades xifres de Barcelona també s’expliquen perquè el protocol d’actuació davant de situacions de discriminació per LGTBI-fòbia a la capital catalana s’està aplicant de forma efectiva. Aquesta mesura es duu a terme en coordinació amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND) i el Centre LGTBI de Barcelona.

Cristian Carrer, ha assegurat que en l’articulat de la nova llei contra l’LGTBI-fòbia destaca el paper que han de tenir els dispositius d’acompanyament. Així, ha demanat que, tenint en compte l’exemple barceloní, es treballi a escala de tota Catalunya per desenvolupar un protocol per abordar aquesta mena de conductes. “El que demanaríem a la Generalitat és trobar aquesta convivència entre institucions i la política, que ja sabem que estan fent amb la seva xarxa de Serveis d’Atenció Integral, però també amb el teixit associatiu d’arreu del territori català, i concretament amb entitats especialitzades com la nostra per estendre aquest protocol que tenim a la ciutat de Barcelona i poder fer-lo arribar a tot el territori català”, ha assenyalat.