L’acord entre la UE i el Mercosur entra en vigor amb expectatives positives a la indústria i recels del sector agrari

ACN Barcelona – L’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur entra en vigor provisionalment aquest divendres i preveu l’eliminació progressiva d’aranzels i barreres comercials. El pacte genera expectatives en empreses com la química catalana Concentrol, de Riudellots de la Selva, que el consideren “una oportunitat” per reduir costos i guanyar competitivitat. En canvi, el sector agrari hi mostra un fort rebuig i denuncia “competència deslleial”, advertint que pot tenir un impacte directe sobre la producció local. L’acord inclou el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai i s’aplica mentre continua pendent de ratificació definitiva. Segons Acció, els acords comercials de la UE poden donar cobertura a prop del 90% de les exportacions catalanes.
“Marcar una diferència real”

Des de la Comissió Europea, l’entrada en vigor provisional del pacte es presenta com un pas clau per reforçar la competitivitat i el posicionament estratègic de la Unió. Von der Leyen assegura que l’acord permetrà reduir aranzels “des del primer dia” i obrir noves oportunitats per a empreses i consumidors, mentre que el comissari de Comerç, Maroš Šefčovič, defensa que el tractat contribuirà a “marcar una diferència real” en l’economia europea.

En concret, l’acord preveu l’eliminació progressiva dels drets d’importació sobre més del 90% dels productes europeus exportats al Mercosur i la reducció immediata d’aranzels en sectors clau com l’automoció, el farmacèutic o l’agroalimentari.

També contempla la simplificació de tràmits, l’obertura dels mercats de contractació pública i la millora de les condicions per a la prestació de serveis. Segons les estimacions de Brussel·les, aquests canvis podrien incrementar les exportacions anuals de la UE a la regió fins als 50.000 milions d’euros en els pròxims anys.

Aterrat a Catalunya, el Govern emmarca l’entrada en vigor de l’acord en l’estratègia de diversificació de les exportacions en un context econòmic internacional incert. Segons un informe d’Acció, les empreses catalanes ja operen majoritàriament en mercats amb accés regulat: el 86% de les exportacions es dirigeixen a països amb acords comercials vigents, una xifra que s’elevaria fins a prop del 90% si s’hi afegeixen els pactes en negociació o pendents de ratificació.

En conjunt, aquests mercats concentren aproximadament el 50% del PIB i de la població mundial i fins a dues terceres parts de les importacions globals. “En moments en què és més necessària que mai la diversificació, aprofundir en mercats amb regles clares és pràcticament una obligació”, defensa el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró.

Oportunitat per a un mercat estratègic

Amb seu a Riudellots de la Selva, Concentrol té presència a més de 80 països d’arreu del món. Fabrica especialitats químiques que tenen aplicacions a múltiples sectors (automoció, calçat, pintura, mobles, alimentació…). Entre aquests hi ha desemmotllants per a espumes de poliuretà, recobriments per conservar formatges i embotits, additius per a papers o pintures i antiespumants per al tractament d’aigües.

 A principis d’any, Concentrol va obrir una filial al Brasil (que s’afegeix a les que ja tenia a la Xina, Mèxic i els Estats Units). A l’Amèrica del Sud, també té presència a l’Uruguai, Argentina, Colòmbia i Xile. Actualment, aquest mercat representa entre el 2 i el 3% del global de la facturació de tot el grup (36 milions d’euros).

En declaracions a l’ACN, la directora de Persones i Finances de l’empresa, Àstrid Guàrdia, subratlla que per a ells l’acord amb el Mercosur és “una oportunitat”. Perquè l’eliminació dels aranzels -que actualment per al sector químic arriben a ser del 18%- els facilitarà noves vies de negoci. “Ara mateix els impostos són altíssims, i en alguns casos gairebé dupliquen el preu del producte; per tant, l’acord significarà poder entrar en aquests mercats amb menors costos”, explica Guàrdia.

 De fet, la química gironina ja ha fet números sobre la projecció que poden assolir gràcies al pacte. De cara al 2027 preveuen que l’Amèrica del Sud ja representi un 5% del global de la facturació de Concentrol, i que el 2028 aquest percentatge arribi a ser d’entre el 10 i el 15%.

 La directora de Persones i Finances explica que per a ells aquest és un mercat “estratègic”. “Només cal pensar en què el Brasil és gairebé tan gran com tota Europa; això ja et diu la infinitat de possibilitats que hi ha”, afirma Guàrdia. Tot i que la desaparició dels aranzels s’aplicarà de manera gradual, Àstrid Guàrdia ja avança que “reduir costos al mercat brasiler donarà peu a poder entrar amb més facilitat a d’altres països on potser no érem tan competitius”.

 Concentrol centra tota la producció a la seva seu central de Riudellots de la Selva. El grup té una plantilla de 168 treballadors, tres dels quals a la filial comercial del Brasil (que preveuen ampliar amb un laboratori d’anàlisis).

Asaja denuncia que l’acord “liquida” la sobirania alimentària

A l’altra cara de la moneda està Asaja. El sector agroalimentari és un dels que més s’ha mobilitzat contra l’acord del Mercosur perquè considera que l’entrada de productes de l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai suposa una competència deslleial i un risc sanitari per als consumidors catalans i europeus. “Suposa liquidar la sobirania alimentària que es produeix a Catalunya, Espanya i Europa”, denuncia a l’ACN el president d’Asaja Catalunya, Pere Roqué.

Segons el líder d’aquesta organització agrària, els productors catalans no estan en condicions de competir amb els productes que s’importaran. Per exemple, lamenta que al Brasil el sector del vacum administra hormones del creixement als animals que a Europa estan prohibits de fa 30 anys, i que als altres països s’apliquen fitosanitaris als cultius que tampoc no estan autoritzats aquí.

“L’excusa que hi haurà més controls no ens serveix, perquè els principals ports d’entrada no disposen de prou inspectors, mesures o laboratoris per saber quin límit màxim de residus contenen aquests productes”, assegura Roqué, que recorda que el sector ha recorregut l’acord al TJUE. “Continuarem plantant batalla”, ha advertit el president d’Asaja.

Segons l’organització agrària, l’acord posa en perill el milió de persones que treballen en el sector agroalimentari a l’Estat perquè, només en l’àmbit laboral, assegura, “en els costos de producció del Brasil o l’Argentina hi ha una diferència de més de 800 euros al mes per treballador respecte aquí”. Això, avisa, només podria compensar-se reduint costos aquí.

El tractat sí que genera expectatives positives en sectors com el del vi o el de l’oli d’oliva, que consideren que se’n podrien veure beneficiats. Roqué, però, ho qüestiona i es pregunta: “Tant poder adquisitiu tenen en aquests països que podran pagar més de 50 euros per litre per un litre d’oli produït aquí i enviat allà?”.

Finalment, el portaveu de l’organització agrària opina que l’acord del Mercosur amaga la voluntat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de “sacrificar alimentació i salut a canvi d’automòbils”. Roqué creu que Von der Leyen busca alleujar la crisi d’aquest sector a Alemanya i “presentar-se després com una salvadora” al seu propi país.