Vall d’Hebron redueix un 33% les visites a urgències de pacients crònics amb insuficiència cardíaca o malaltia pulmonar

ACN Barcelona – L’Hospital Vall d’Hebron ha reduït un 33% les visites a urgències de pacients crònics complexos amb insuficiència cardíaca o malaltia pulmonar obstructiva (MPOC) amb un programa que va implementar el 2022 a l’Àrea Integral de Salut Barcelona Nord. Amb l’objectiu de reduir les visites a urgències i preservar la qualitat de vida dels pacients, el programa reforça la coordinació entre nivells assistencials -atenció primària, intermèdia i hospitalària- per trobar els recursos més adequats per a aquella persona, millorar-ne el seguiment i actuar abans que se li descompensin les patologies. Els pacients són sobretot majors de 80 anys i tenen cert grau de fragilitat, però mantenen l’autonomia en les activitats quotidianes i la majoria viu a casa.
Els resultats del programa s’han recollit en un estudi, publica a la revista Medicina Clínica, amb un grup de 126 persones grans amb malalties cròniques que havien acudit a urgències dues vegades o més en sis mesos.

D’aquests pacients, 91 tenien insuficiència cardíaca, 29 MPOC i 6, les dues malalties. Amb la implantació del programa, les visites a urgències van reduir-se un 33% de mitjana, sent més pronunciada entre les dones (40%, pel 28% en homes) i entre els pacients amb insuficiència cardíaca (39% davant el 17% dels que tenen MPOC).

En una trobada amb periodistes per explicar els resultats, el doctor Antonio San José, consultor del Servei de Geriatria de Vall d’Hebron i professor del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha explicat que van implementar el programa per al territori de referència, l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona Nord, i ha destacat que, a més de reduir les visites a urgències dels pacients, n’han mantingut la qualitat de vida pel que fa al dolor, l’ansietat, les autocures, l’autonomia per desenvolupar activitats diàries i la mobilitat.

La doctora Mónica Zuleta, del Servei de Geriatria de Vall d’Hebron, indica que quatre anys després de posar en marxa el programa, han observat en un nou estudi que “trobar el nivell assistencial més adient per a cada pacient, en funció de les necessitats clíniques, suposa una millora de l’atenció, a més d’una gestió més eficaç”. Aquests resultats consoliden els primers que es van presentar, fa dos anys i mig.

El sistema informàtic de Vall d’Hebron genera diàriament una llista automatitzada de pacients amb malalties cròniques complexes que han estat donats d’alta per segona vegada en sis mesos a urgències, amb o sense ingrés hospitalari. Una infermera gestora de casos revisa la llista i hi identifica els pacients atesos per descompensació d’insuficiència cardíaca o agudització de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i en fa una valoració individual.

La infermera deriva cada pacient al recurs més adequat segons el perfil clínic: el centre d’atenció primària (CAP) de referència; a un dispositiu d’atenció intermèdia, com l’Equip de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), ubicat al CAP Casernes, o l’Hospital de Dia Sant Rafael; o als hospitals de dia o consultes dels serveis de Pneumologia o Cardiologia de Vall d’Hebron.

Marta Losada, la infermera referent del Programa de pacient crònic complex multifreqüentador de Vall d’Hebron, assenyala que el programa “pot servir de referència per millorar l’atenció continuada dels pacients i evitar que es quedin en una zona grisa del sistema sanitari”.

El doctor Jordi Acezat, metge de família a l’ESIC de Casernes i responsable de l’Atenció Continuada Urgent Territorial (ACUT) a l’Institut Català de la Salut (ICS), remarca la coordinació dels nivells assitencials a partir del coneixement dels recursos que hi ha al territori per poder donar la resposta “més eficient” al pacient. Per a Acezat, l’“èxit” del programa també rau en la “proactivitat” per anticipar-se a les descompensacions que poden tenir aquests pacients a causa de les malalties cròniques.