Vall d’Hebron fa el primer trasplantament de cara del món amb una donant que va rebre eutanàsia

ACN Barcelona – L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha fet el primer trasplantament de cara del món amb una donant que va morir per eutanàsia. Un centenar de professionals van intervenir en el trasplantament parcial de cara, una operació de màxima complexitat amb tècniques de microcirurgia vasculonerviosa que va durar unes 24 hores. En la presentació d’aquesta fita, la directora assistencial, Maria José Abadías, ha destacat l’“extraordinària generositat de la donant”, l’“esforç col·lectiu” darrere l’operació i l’“orgull” que significa per a l’“hospital, la sanitat pública i la societat”. Vall d’Hebron ha fet tres del sis trasplantaments facials realitzats a l’Estat; en tot el món, només se n’han fet 54, amb una vintena de centres trasplantadors.
“Estic avui aquí per donar les gràcies”, ha començat la intervenció la Carme, la dona que ha rebut el trasplantament de cara, concretament de la part central del rostre, després de patir una necrosi dels teixits facials per una infecció bacteriològica després d’una picada d’insecte fa dos anys, que la va dur a l’UCI. En sortir-ne, la necrosi li havia desfigurat la cara i no podia menjar ni, fins i tot, respirar bé.

“Ara la meva vida comença a ser una mica millor (…). Després de quatre mesos, estic parlant, estic menjant, estic bevent”, ha expressat davant una sala d’actes plena de professionals sanitaris i periodistes per escoltar la presentació d’aquesta operació pionera. “De vegades trobes una llum que et permet continuar endavant”, ha dit la Carme, que ha insistit a mostrar la gratitud a tot l’equip de Vall d’Hebron i, sobretot, a la donant i la seva família.              

La desfiguració facial és una discapacitat que provoca moltes dificultats en activitats tan quotidianes i essencials com parlar o menjar i un greu impacte psicològic i social en les persones que la pateixen.

El trasplantament de cara és una cirurgia funcional que es porta a terme quan el pacient ha perdut zones dels rostres com els músculs orbiculars de la cara i els ulls i no es poden restituir amb altres tècniques quirúrgiques habituals de Cirurgia Plàstica. Els receptors són pacients amb desfiguració facial greu a conseqüència de malalties, cremades, traumatismes o defectes congènits que afecten funcions vitals bàsiques.

“No es tracta només de col·locar teixits tous per donar una aparença normal. Això seria un fracàs de trasplantament. Aquesta operació es fa per donar funció i sensibilitat.

Un trasplantat de cara amb què no se senti i no es mogui no és més que una màscara. Estem parlant d’estructures amb tot tipus de teixits, amb músculs i nervis, alguns amb diàmetres de 0,2 mil·límetres, que s’han de trobar i connectar”, ha recalcat el doctor Joan-Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron.

Donació per eutanàsia

La llei d’eutanàsia a l’estat espanyol, que va entrar en vigor el juny del 2021, va obrir una nova possibilitat per als trasplantaments i també en va canviar una mica el paradigma, ja que els coordinadors dels programes es poden entrevistar amb el possible donant a casa.

En el cas d’aquest trasplantament, en haver rebut la donant l’autorització de la Prestació d’ajuda per morir (PRAM), els responsables de l’operació van poder fer-ne una planificació major del que és habitual. El trasplantament també ha estat el primer del món en què s’ha pogut fer una planificació 3D tant en la donant com en la receptora.

La donant era una dona que havia sol·licitat l’eutanàsia i que havia expressat la voluntat de ser donant, també de la cara si calia. Ella va parlar amb l’equip trasplantador. “No pot haver-hi paraules per expressar la intensitat emocional i magnitud del moment. L’únic que volia la donant era saber si podia donar la cara. La resposta era positiva. Va expressar l’absoluta felicitat de poder ajudar algú altre”, han assenyalat els responsables del procés, que n’han ressaltat la “concentració d’amor i generositat pels altres”.

De cirurgians a psicòlegs: una operació que involucra molts serveis

Molt pocs centres al món poden fer trasplantaments de cara, una operació que es valora cas per cas. Cal que sigui un hospital terciari, universitari, amb molta expertesa en trasplantaments i recursos assistencials i de laboratori dia i nit.

Un centenar de professionals participen en cada trasplantament de cara, entre metges, infermeres, auxiliars d’infermeria i zeladors, entre altres professionals com psicòlegs. L’operació implica molts serveis, com Cirurgia Plàstica i Microcirurgia Reparadora, Trasplantament, Immunologia, Laboratoris, Psiquiatria i Psicologia Clínica, Rehabilitació, Unitat de Cures Intensives i Anatomia Patològica.

Donant i receptor del trasplantament de cara han de compartir sexe i grup sanguini i presentar unes mesures antropomòrfiques del cap semblants. S’avalua amb entrevistes si el candidat compleix els criteris de la intervenció, més enllà dels estrictament mèdics, com l’estat cognitiu, la capacitat d’adaptació, expectatives i adherència al tractament, així com el suport sociofamiliar.

Amb tots els informes, la persona candidata és avaluada pel Comitè d’Ètica Assistencial i el Comitè de Direcció Assistencial de Vall d’Hebron; després, la Coordinació de Donació i Trasplantaments de l’hospital eleva el procediment a l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), que l’autoritza. En el decurs d’aquest procés i amb totes les autoritzacions, l’equip va identificar la possible donant.