Regina Rodríguez Sirvent publica ‘Crispetes de matinada’, l’esperada continuació de ‘Les calces al sol’

ACN Barcelona – L’escriptora Regina Rodríguez Sirvent (Alp, 1983) torna a les llibreries amb l’esperada continuació de la seva primera novel·la ‘Les calces al sol’, que es va convertir en un veritable fenomen editorial amb més de 100.000 exemplars venuts en català. ‘Crispetes de matinada’ (La Campana) torna a posar el focus en la Rita Racons, que després del seu viatge als Estats Units s’instal·la en una Barcelona vibrant per complir el seu somni: publicar una novel·la. Encadenant feines precàries i amb la sensació que no acaba d’encaixar enlloc, s’instal·la en un espai que ho canviarà tot. L’autora torna a apostar per l’autoficció en un relat carregat d’humor. “És un dels meus motors, si no em fa riure no avanço”, admet, “no me’n puc desvincular”.
‘Crispetes de matinada’ passa vuit anys després de les aventures que va viure Rita Racons a Atlanta, on va descobrir la seva veritable vocació, la d’escriure. Encadenant feines precàries i sense tenir massa clar sobre què vol parlar a la seva primera novel·la, la protagonista s’instal·la a la capital catalana, tot i que, sovint, s’escapa a la Cerdanya per trobar-se amb la seva família i les seves amigues de tota la vida.

Després de tornar d’un viatge peculiar al Japó, la Rita pateix un trasbals laboral que la porta a descobrir un espai d’allò més particular al barri de Gràcia, on coincideix amb persones molt diferents que, igual que ella, busquen complir els seus respectius somnis. Entre aquestes parets, també hi troba un amor que juga un paper fonamental en aquesta nova etapa.

La importància de passar-ho bé

El nou títol de Rodríguez Sirvent arriba precedit del gran èxit de la seva primera novel·la ‘Les calces al sol’, que va superar els 100.000 exemplars venuts en català i els 25.000 en castellà, amb una presència continuada a les llistes d’èxits, així com traduccions al castellà, anglès, italià, polonès i portuguès.

L’escriptora assegura que les bones xifres no li han generat una pressió a l’hora de posar-se a treballar en la següent, sinó tot el contrari. “A mi el que em porta a escriure és passar-ho bé, gaudir d’aquest viatge i fer-ho amb la sort de tenir tants lectors”, sosté. També admet que ha gaudit del procés de la seva segona obra, que l’ha portat a recordar un moment molt important per a ella.

“És una història que estimo, que serà sempre un dels moments més importants de la meva vida i que no va passar a l’altra banda de món, sinó aquí, a Barcelona”, detalla. També recorda que tots els personatges que surten tenen en comú una meta: la de perseguir els seus somnis, siguin quins siguin.

En aquest sentit, Rodríguez Sirvent es mostra convençuda de la importància de certs moments transcendents que poden durar “un any, un cap de setmana o un viatge”. “Per mi és la importància de trobar al lloc on pertanys, una cosa que em podria haver passat a la universitat, on m’ho vaig passar molt bé, però no va ser així, i aquesta nitidesa no la vaig trobar fins que no vaig tenir trenta-dos anys”, afirma.

També assegura que hi va ajudar el fet d’haver marxat prèviament a viure a un altre país, “arrossegada per aquesta força” que porta un mateix a buscar la “novetat” diària i trobar-la en un edifici – batejat com ‘el desastre’ a la història – on tot plegat li va permetre plantar moltes llavors que finalment l’han dut a escriure aquesta segona novel·la.

Una protagonista clara

Si bé en un principi es va plantejar qui havia de ser la protagonista, ràpidament es va adonar que ja tenia un nom: Rita Racons. “Tornava a ser una història molt meva i venia d’on havia acabat la de ‘Les calces al sol’”, apunta. De la mateixa manera, va posar sobre la taula el dubte de si calia o no recuperar personatges de l’anterior llibre, però aquests van acabar apareixent sols.

“Van començar a picar a la porta i van passar coses tan fantàstiques que, fins i tot, en va sortir el títol del llibre”, admet. Un d’aquests, tot i no estar present de forma física, és l’àvia de la Rita, que juga un paper important en la història, a partir del record, però també a través dels acudits i l’humor.

Rodríguez Sirvent insisteix que si bé tot el que explica no és “literal” sí que és “real”, com els personatges, o les localitzacions. “Per mi allò que és important és veure on floreix l’humor i on floreix l’emoció”, insisteix, “una vegada tinc identificades les bromes i les llàgrimes sento que puc estructurar la història”.

Projectes futurs

La bona rebuda de ‘Les calces al sol’ en va propulsar una adaptació cinematogràfica que ja està en marxa. Tot i això, l’escriptora admet que hi ha hagut certs contratemps, perquè ara mateix fer una pel·lícula als Estats Units no és senzill. “Primer vam firmar una coproducció catalano-americana, però segons els mateixos productors d’allà, mai havia sigut tan complicat fer una pel·lícula allà com ho és ara mateix”, subratlla, “per això, en lloc de ser una coproducció s’està fent des d’aquí, cosa que no vol dir que s’acabi rodant allà ni que hi hagi actors americans”.

Pel que fa a futurs títols, Rodríguez Sirvent reconeix que vol continuar recorrent el camí d’escriptora, però “tocant de peus a terra”. “Ha de ser divertit, i per això vull continuar treballant a la feina que tinc actualment de guia gastronòmica i tenint la meva vida de sempre, perquè és el més important”, conclou, “crec que això és el que em permet protegir la distància i el privilegi que és poder escriure”.