Una pacient ha quedat sense el tractament psiquiàtric que li havia estat prescrit després d’una crisi suïcida perquè li van negar l’atenció íntegrament en català.

Una dona es va quedar sense el tractament psiquiàtric prescrit després d’haver patit una crisi suïcida perquè els professionals d’un centre de salut mental no li van garantir l’atenció íntegrament en català, segons denuncia Plataforma per la Llengua.

Els fets van ocórrer a l’Hospital de Dia CPB, situat al passatge Còrsega de Barcelona i gestionat per la Fundació CPB Serveis de Salut Mental. La pacient va sol·licitar des del primer moment que totes les sessions de la seva teràpia fossin en català, però malgrat aquesta demanda explícita diversos professionals es van adreçar a ella en castellà i li van fer saber que no se sentien còmodes parlant català.

Segons la denúncia de Plataforma per la Llengua, quan la pacient va insistir en la seva demanda, una de les metgesses va arribar a dir-li que no es podia obligar ningú a parlar en català i que deixés de banda la seva opció lingüística per continuar amb el tractament, comparant aquesta petició amb altres conductes problemàtiques, una afirmació que l’entitat considera inacceptable.

La situació va derivar en un informe d’alta en què es va indicar que “la pacient pren la decisió de no iniciar tractament al nostre centre”, una afirmació que Plataforma per la Llengua qualifica de falsa, ja que la renúncia va ser forçada per la negativa del centre a atendre-la en la seva llengua.

Sancions i seguiment del cas

El Departament de Salut va reconèixer la discriminació lingüística i va sancionar amb 3.006 euros el centre per infracció greu de la Llei General de Sanitat, però ni la pacient ni l’entitat consideren que aquesta sanció repari el dany sofert. Tant la víctima com Plataforma per la Llengua reclamen que el Servei Català de la Salut (CatSalut) la indemnitzi amb 30.000 euros per responsabilitat patrimonial, i que el Col·legi de Metges de Barcelona depuri responsabilitats professionals pel cas.

Plataforma per la Llengua també alerta que aquest cas exemplifica les vulneracions de drets lingüístics que encara es produeixen en l’àmbit sanitari i reclama que es reforcin els mecanismes perquè els pacients puguin ser atesos en la seva llengua oficial, tal com estableix la normativa vigent.