ACN Badia del Vallès – Les obres de la futura residència universitària de Badia del Vallès (Vallès Occidental) ja han arrencat formalment amb els primers moviments de terres al conjunt de les parcel·les per a la nova expansió urbana del municipi, al límit amb Sabadell. L’equipament estudiantil, d’iniciativa privada, comptarà amb 319 places i l’objectiu és que estigui enllestit per a l’inici del curs 2028-2029. L’alcalde de Badia, Josep Martínez, assegura que el projecte va més enllà d’una operació urbanística o una inversió immobiliària més, ja que suposarà “un punt d’inflexió en l’evolució sociològica del municipi”. Aixecada fa mig segle per la classe obrera, Badia afronta ara un nou “futur d’oportunitats vinculat al coneixement”.
Segons relata l’alcalde, l’etapa que enceta Badia és un nou exemple “d’ascensor social”, com ja ho va ser fa 50 anys amb la seva fundació. Per l’Ajuntament, la residència universitària representa una porta oberta a un futur en què el lloc de naixement no marqui el destí de la població.

Ara la ciutat, explica Martínez, deixarà d’estar d’esquena a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i s’integrarà a l’ecosistema universitari, amb una residència per a més de 300 estudiants a només quinze minuts a peu del campus i a cinc minuts en transport públic.

Més enllà de l’impacte en l’àmbit estudiantil, el consistori també hi veu una oportunitat estratègica de creixement econòmic, especialment pel comerç local: “L’arribada de centenars d’estudiants generarà un flux continu de consum, diversificarà el comerç local i generarà feina per a la gent de Badia”.

La residència, de fet, és una peça clau en l’impuls d’una expansió urbana històrica al municipi que preveu transformar un total d’11 hectàrees a la zona oest de la ciutat. A més d’aquest equipament, s’hi preveuen també altres usos residencials i comercials.

“Passar de ser una ciutat dormitori a una ciutat per viure-hi és un gran pas”, celebra l’alcalde, que reivindica que aquesta transformació per “enriquir” Badia des del punt de vista, social, econòmic i cultural es fa sense renunciar als valors i la identitat de la ciutat que va néixer fa mig segle com a polígon d’habitatges.