ACN Barcelona – La Generalitat proposa un nou IPC que incorpori els costos de l’habitatge en propietat, actualment exclosos de l’IPC tradicional. Un 67,2% dels catalans són propietaris de l’habitatge on viuen i, en una dècada -del 2013 al 2024- el cost de la vida de les llars ha crescut un 26,8% mentre els salaris només han augmentat un 25,3%. La proposta del nou IPC, a càrrec de la tècnica de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat Anna Monreal, és un dels 12 articles del número 109 de la Nota d’Economia, que aquest dilluns s’ha presentat al Recinte Modernista de Sant Pau. “L’habitatge ho desajusta tot i és el gran desequilibri en la capacitat adquisitiva dels ciutadans”, ha apuntat la consellera d’Economia, Alícia Romero.
“Quan alguns critiquen algunes de les mesures sobre habitatge que el Govern vol tirar endavant valdria la pena que llegissin alguns dels articles d’aquesta Nota d’Economia”, ha continuat Romero, que ha insistit que un dels objectius principals de l’executiu català és “generar prosperitat”. “Si la volem repartir, abans cal generar-la i posar les condicions perquè a Catalunya hi hagi una activitat econòmica forta i resilient”, ha recalcat la titular d’Economia i Finances, que ha posat d’exemple el Pla de Facilitació de l’Activitat Econòmica 2025-2028 i ha citat com a hàndicap la dimensió reduïda de les empreses catalanes. “La dimensió empresarial és un dels problemes de Catalunya i això dificulta la innovació i l’exportació de les nostres empreses”, ha assenyalat Romero.
“I després cal que aquesta prosperitat es comparteixi. I en això estem treballant activament”, ha apuntat la consellera d’Economia, que ha defensat la “decisió encertada” d’incrementar l’SMI, ha apostat per incorporar l’habitatge en el càlcul del cost de la vida i ha fet bandera de la prohibició de la compra especulativa d’habitatge. Finalment, Romero ha justificat la fiscalitat progressiva i ha recordat que els recursos per desenvolupar polítiques públiques “no cauen del cel”. “S’estan monetitzant molts serveis públics com la sanitat o l’educació a diversos països i aquí no en som conscients”, ha posat sobre la taula la titular d’Economia i Finances, que ha carregat contra “la llei del més fort i l’Estat desaparegut” que vol implantar Trump als Estats Units.
“Catalunya necessita uns pressupostos per poder generar prosperitat compartida”
“Això és una cosa que no volem aquí”, ha reflexionat en veu alta Romero, que finalment ha manifestat que “la millor eina” per poder fer possible les polítiques públiques és un pressupost. “Avui hem signat un acord amb els agents econòmics i socials, i el Govern els aprovarà divendres en un consell executiu extraordinari”, ha comentat la consellera d’Economia. “Després entraran al ple del Parlament i esperem que hi puguem incorporar els suports necessaris perquè siguin efectius”, ha matisat Romero, que no ha fet referència explícita a ERC. “Necessitem uns pressupostos per poder generar prosperitat compartida”, ha conclòs la consellera d’Economia.
Taula rodona amb l’execonomista en cap del Departament de Recerca del Banc Mundial, Branko Milanović
La presentació del número 109 de la Nota d’Economia ha comptat amb una taula rodona entre el director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat, David Lizoain, i l’execonomista en cap del Departament de Recerca del Banc Mundial, Branko Milanović. El volum, amb 12 articles, aprofundeix en la concentració de la riquesa, la productivitat i els salaris, l’habitatge, les polítiques de garantia de rendes familiars i de cures, o la salut i les desigualtats socials. Tot i l’evolució favorable dels principals indicadors macroeconòmics de Catalunya, la realitat és que un de cada tres infants es troba en risc de pobresa o exclusió. Els autors incideixen en aquest fet i ofereixen diagnòstics i evidències que han de servir de base per poder prendre decisions polítiques exigents, informades i orientades a garantir que el progrés arribi a tothom.
La Renda Garantida només arriba al 53% de les llars en situació de pobresa extrema
Entre les propostes hi ha reformar la tributació de la riquesa a Espanya per millorar la progressivitat del sistema o impulsar polítiques per estimular la productivitat i garantir l’accés a l’habitatge per poder assegurar la cohesió social i la sostenibilitat demogràfica. També es posa el focus en la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i es constata que només arriba al 53,1% de les llars en situació de pobresa extrema i que, després de rebre la prestació, el 66% de les famílies amb fills continuen empobrides. Per tot això, se suggereix ajustar les prestacions a les famílies nombroses, permetre la compatibilitat de la RGC amb el treball, millorar l’atenció infantil i també la coordinació amb l’IMV d’Espanya.
Finalment, un dels estudis del número 109 de la Nota d’Economia se centra en les disparitats socioeconòmiques després de la crisi immobiliària i se subratlla que l’habitatge en propietat va disminuir del 74,5% al 67,2% entre el 2013 i el 2024, mentre que el lloguer, que es concentra en joves, immigrants i amb rendes baixes, va créixer en 250.000 llars. De fet, la propietat entre menors de 35 anys ha caigut del 66% al 31,8% en només dues dècades.
