Els sindicats demanen més accés d’inspectors als domicilis per verificar les condicions de les treballadores de la llar

ACN Barcelona – CCOO i UGT avisen de les dificultats que té Inspecció de Treball per verificar les condicions laborals de les treballadores de la llar, així com per avaluar problemes de salut laboral i actuar en cas d’assetjament sexual. Els sindicats denuncien que hi ha poc personal per fer les inspeccions i que no poden accedir a domicilis particulars, una realitat que demanen revertir. Amb motiu del dia internacional de les treballadores de la llar -aquest 30 de març-, les organitzacions recorden la dificultat de fer revisions d’un entorn laboral format en la gran majoria per dones migrants. Així mateix, alerten que moltes de les empleades continuen amb “els mateixos problemes” que abans de la reforma del 2022.
La secretària de la Dona i Treballadores de la llar de CCOO, Fany Galeas, ha lamentat en declaracions a l’ACN que moltes de les treballadores de la llar continuen amb els mateixos problemes pel que fa a salaris, vacances, descans, i de regularització laboral tot i els canvis normatius impulsats el 2022.

“Teníem l’expectativa que canviaria”, ha refermat Galeas, que ha subratllat que els canvis normatius per establir l’obligatorietat de cotitzar per a tot el personal de la llar havia de millorar les condicions de les treballadores.

Però la representant sindical ha apuntat que moltes de les treballadores de la llar continuen  igual: “Pensàvem que hi hauria una millora en el sector, però la veritat és que no”, ha alertat.

Des de CCOO treballen conjuntament amb Inspecció de Treball, des d’on aborden les denúncies sobre totes aquestes situacions. Però Galeas assevera que les persones que més atenen són les que no tenen documentació. CCOO també treballa amb associacions de dones d’origen migrant.

CCOO i UGT coincideixen a detectar el problema principal: hi ha poc personal d’inspecció de treball en aquest sector, i tampoc poden fer les inspeccions als domicilis de particulars on les treballadores de la llar actuen. Galeas ha reiterat que aquest fet impedeix que es puguin verificar les mesures de seguretat laboral.

D’aquesta manera tampoc hi ha cap via d’actuar si, en lloc de tasques de neteja, per exemple, a les treballadores les fan tenir cura de gent gran tot i no tenir les eines ni formació adequades. Una problemàtica que, tal com asseguren, cada vegada és més comuna en el sector.

Així mateix, la secretària de la Dona i Treballadores de la llar de CCOO ha avisat que les inspeccions de treball tampoc poden actuar ràpidament quan una treballadora denuncia alguna situació de salut laboral, de prevenció de riscos, o d’assetjament sexual.

“Es fa la denúncia, però l’inspector arriba en aquella casa i només hi pot accedir si la persona a qui està cuidant t’autoritza per entrar al domicili”, ha relatat Galeas, que també ha indicat que la situació s’agreuja perquè la immensa majoria de treballadores són dones i sense papers.

“Hi ha aquesta desigualtat, perquè pel fet de ser dona ja et fan fer altres tasques”, ha emfatitzat la representant de CCOO, que comenta que hi ha aquesta visió que “les dones són les millors cuidant altres persones”.

Poc control i poca informació

Des d’UGT, el seu secretari sectorial de neteja, Diego Torres, ha apuntat a l’ACN que la regularització del sector “ha sigut bona”. Tot i això, ha afegit que és “complicat” poder fer un seguiment de les inspeccions de treball. Ha argumentat, en aquest sentit, que pràcticament la totalitat de les treballadores són dones migrants, i que treballen en llars privades, on la inspecció “no hi arriba”.

“És un tema complicat de regular. Com a sindicat tenim poc control i poca informació del tema”, ha admès el secretari sectorial de Neteja d’UGT, des de la seu del Baix Llobregat, a Cornellà.

Torres ha relatat que el sindicat compta amb la informació de les seves afiliades, que porten les nòmines per ser revisades. Però que no tenen detall de la situació ni de les inspeccions de la resta de treballadores.

En aquesta línia, des d’UGT remarquen que segurament hi ha moltes dones que continuen sense estar regularitzades, i sense cap contracte laboral, tot i els canvis a la legislació.

Un 41% de treballadores no estan donades d’alta

Un 41,6% les treballadores de la llar i les cures a Catalunya treballen sense estar donades d’alta a la Seguretat Social, segons dades anuals de l’Observatori de Treball. La proporció s’ha mantingut estable en els darrers tres anys.

Tot i això, continua en nivells inferiors als registrats amb anterioritat, ja que superava el 50% abans del canvi normatiu de 2012. Aleshores es va establir l’obligatorietat de cotitzar per tot el personal de la llar amb independència del nombre d’hores treballades.

Pel que fa a l’evolució, l’ocupació encadena dos anys de descens, amb una caiguda del 3,3% interanual fins a les 87.600 persones. Aquesta davallada es concentra, precisament, en les persones que treballen en alta a la Seguretat Social (-6%), que han experimentat descensos continuats en la darrera dècada.

Pel que fa al perfil més habitual, un 96% són dones i més de la meitat són estrangeres de fora la UE. En total, hi ha 51.154 dones donades d’alta. El pes del sector en el total de l’economia catalana continua a la baixa i se situa en el 2,2%, atès que el conjunt de l’ocupació catalana ha crescut a diferència d’aquest sector.

Pràcticament, la totalitat de les treballadores de la llar són dones (96%), amb un predomini de les que tenen 45 anys o més (71,6%). Hi ha una elevada presència de persones de nacionalitat estrangera (43,4%), que més que duplica la del conjunt de l’economia catalana.

Les xifres de contractació laboral mostren que s’han signat 27.440 nous contractes per treballar en el sector durant el 2025, xifra que suposa un lleu descens interanual (-0,3%). És la contractació indefinida la que es redueix (-4,1%), mentre que la temporal augmenta amb força (+31,8%).

Reformes des del 2022

La reforma del 2022 va equiparar les treballadores de la llar amb la resta d’empleats per compte d’altri. Des d’aleshores ja poden tenir dret a l’atur si perden la feina, i s’elimina l’acomiadament lliure. A més, el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) els garanteix el pagament de salaris i indemnitzacions pendents.

Des del gener de 2023, l’ocupador té l’obligatorietat de tramitar l’alta i la baixa a la Seguretat Social; i es reconeix el dret a la protecció de la salut i seguretat en el treball com en qualsevol altre sector. S’elimina així que la mateixa treballadora ho hagués de fer en cas de treballar menys de 60 hores.

Així mateix, s’establia que el sou no pot ser inferior al salari mínim interprofessional (SMI) vigent, calculat en proporció a les hores treballades.

El 2024 va entrar en vigor el decret sobre prevenció de riscos laborals i salut, amb una aplicació progressiva. Els ocupadors han d’avaluar els riscos del domicili. Les treballadores també tenen dret a una revisió mèdica gratuïta cada tres anys, gestionada a través del servei públic de salut o mútues.

L’ocupador també ha de facilitar temps per a la formació en seguretat dins de la jornada laboral. A més, s’ha d’establir un protocol per prevenir l’assetjament sexual i per raó de gènere en l’àmbit domèstic.