El Santa Mònica inaugura ‘L’assalt de la il·lusió’, una exposició sobre art, il·lusió, engany i poder

ACN Barcelona – El Santa Mònica inaugura aquest dimecres ‘L’assalt de la il·lusió’, una nova exposició que explora la relació entre art, il·lusió, engany i poder. Curada pel director del centre, Enric Puig Punyet, i produïda juntament amb el Círculo de Bellas Artes de Madrid, la proposta analitza com les imatges han construït, al llarg de la història, mecanismes capaços de captivar la mirada i modelar la nostra percepció de la realitat. La proposta, que es podrà visitar gratuïtament fins al 27 de setembre reuneix els treballs d’una vintena d’artistes nacionals i internacionals, com una obra inèdita d’Anish Kapoor i les propostes d’A.A. Murakami, Fabian Knetch, Berndnaut Smilde, Núria Güell, Lucrecia Dalt o Xesca Salvà, entre d’altres.
En un moment marcat per la proliferació d’imatges manipulades, ‘deep fakes’ i l’expansió de la intel·ligència artificial, l’exposició reflexiona sobre el poder de les imatges per construir relats que influeixen en la percepció de la realitat. A partir de conceptes com la post-veritat o les relacions entre imatge i poder, revisa com, al llarg de la història, les tècniques d’il·lusió han captivat la mirada i han contribuït a modelar allò s’entén com a real. En aquest context, ‘L’assalt de la il·lusió’ planteja també una pregunta de fons: quin paper han de tenir avui els centres d’art davant aquests mecanismes de seducció i manipulació?, i com poden contribuir a fomentar una mirada més crítica sobre les imatges que ens envolten?

Per abordar aquestes qüestions, la mostra proposa un recorregut escenogràfic dinàmic – amb miralls, vels i parets mòbils- que transforma l’espai en una experiència immersiva. Al llarg de la visita, les obres apareixen, sedueixen l’espectador i, finalment, revelen els seus propis mecanismes d’engany per convidar el públic a qüestionar-se com es construeixen les ficcions visuals que condicionen la nostra mirada.

El director del centre, Enric Puig Punyet, explica a l’ACN que la proposta busca experimentar amb “els mateixos espais”, buscant formats diferents als quals el públic es pot trobar en una exposició d’art contemporani. “No podem entendre les exposicions com ho fèiem, per exemple, als anys setanta, perquè els entorns digitals i les pantalles han canviat els hàbits culturals”, recorda.

En aquest sentit, el centre busca “oferir una experiència” que no es pugui rebre trobar a casa i que incorpori una relació amb les peces exposades en cada cas. El director de l’equipament també considera que la mostra arriba en un moment “molt pertinent” i afegeix que no està pensada per donar una visió “erudita”. “És una mena de joc de miralls que permet veure els mecanismes que hi ha al darrere,”, sosté.

Una vintena d’instal·lacions i obres

La mostra reuneix obres, majoritàriament de nova producció, d’una vintena d’artistes locals i internacionals, com A.A.Murakami (Azusa Murakami i Alexander Groves), Alain Josseau, Aneta Grzeszykowska, Anish Kapoor, Antonio Gagliano i Verónica Lahitte, Berndnaut Smilde, Chico Amaral, Fabian Knecht, Ilê Sartuzi, Juan Antonio Cerezuela, Julia Santa Olalla, Klaus Frahm, Leandro Erlich, Lucrecia Dalt, MANS O i Joan Sandoval, Manuel Calderón, Miquel Màrtir, Núria Güell, Víctor Enrich i Xesca Salvà.

Entre les peces destacades hi ha una obra inèdita d’Anish Kapoor, creada expressament per a l’exposició, així com la primera presentació a Catalunya i a Espanya del col·lectiu japonès A.A.Murakami. A través d’aquest conjunt de peces, el projecte convida el públic a experimentar com es construeixen aquestes ficcions visuals i conceptuals. “Com a curador vaig fer una mena de carta als Reis i tothom va dir que sí”, celebra Puig Punyet, “i el que ha passat és espectacular”.

L’obra de Xesca Salvà és l’encarregada de donar la benvinguda als visitants, que només d’entrar es troben amb un gran teló i unes butaques. L’artista apunta a l’ACN que la peça gira al voltant de la idea d’autòmat en forma de “cortina que fa coses” i que convida els visitants a endinsar-se en la proposta “a poc a poc”.

Per Salva, que de formació també és escenògrafa, la temàtica de la mostra és d’allò més interessant perquè la “il·lusió” ocupa un espai molt important al món del teatre. D’altra banda, un dels factors que més valora és el d’haver pogut treballar de forma força coordinada amb la resta d’artistes, un procés que descriu d’enriquidor. “Gairebé mai passa, i trobo que és important trobar-se i compartir idees”, conclou.

De Barcelona, a Madrid

El projecte es completa amb un programa públic que amplia i posa en diàleg els continguts de l’exposició. Sota el títol ‘Interpretacions de l’exposició’, un cicle de conferències reunirà set veus contemporànies -Andrea Soto Calderón, Andrea Colamedici, Adriana Murad Konings, Jorge Volpi, Frédéric Lordon, Marta Echaves i Françoise Vergès-, que oferiran una lectura pròpia del projecte per connectar les obres i els mecanismes de representació que articula la mostra amb alguns dels debats centrals del seu camp de pensament i recerca.

El programa públic inclourà també altres activitats, com performances, instal·lacions participatives, jornades, concerts i tallers, que continuaran explorant les qüestions que planteja l’exposició. La mostra es podrà visitar gratuïtament fins al 27 de setembre i, a continuació viatjarà fins al Círculo de Bellas Artes de Madrid per instal·lar-se allà.