El risc de pobresa a l’àrea metropolitana es modera, però afecta prop d’un de cada cinc residents

ACN Barcelona – Baixa el risc de pobresa a l’àrea metropolitana de Barcelona, però creix la percepció de no arribar a final del mes. Aquesta és la conclusió general de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (2024-25), de l’Institut Metròpoli a partir de l’Enquesta de Condicions de Vida (INE/Idescat). Segons la darrera explotació de les dades, el 19,4% dels residents (unes 660.000 persones) estan en risc de pobresa, xifra que apuntala un descens després de la pandèmia. L’evolució, però, és desigual: a Barcelona ciutat recula el risc (fins al 16,4%), mentre a la resta de l’àrea metropolitana puja (fins al 22,4%). Pel que fa a la sensació de pobresa, creix sobretot a Barcelona i afecta el 23% de la població metropolitana.
Gairebé un de cada quatre habitants de l’àrea metropolitana, un 19,4% dels residents, es troben en risc de pobresa, una situació que es defineix a partir d’un llindar de renda que coincideix amb el 60% de la mediana d’ingressos de les llars. Amb una renda anual neta mitjana a les llars metropolitanes de 46.048 euros (l’any 2024-25), el llindar de pobresa se situa actualment en els 14.641 euros en les llars unipersonals, i en el 30.764, en les llars amb dos adults i dos infants, com a dos exemples de composició de les llars.

El percentatge de població en risc de pobresa ha baixat respecte de l’any 2022-23, el darrer període amb informació disponible. Segons l’Institut Metròpoli, la xifra “consolida” la millora de les dades després del repunt experimentat coincidint amb la pandèmia, amb un màxim d’un 22,3% els anys 2020-21.

Barcelona i la resta de l’AMB, tendències oposades

Així i tot, fora de Barcelona ciutat la taxa de risc de pobresa s’ha enfilat respecte a la darrera estadística, del 19,8% al 22,4%, mentre a la capital catalana ha baixat de forma marcada, del 19,7% al 16,5%.

Per gèneres, es manté la bretxa que manté un risc de pobresa més gran per a les dones (20,9%) que pels homes (17,9%). D’altra banda, del conjunt de la població, és la infantil i adolescent la que es troba en una situació econòmica més vulnerable: un 31,4% de la població amb menys de 16 anys de la conurbació de Barcelona es troba en risc de pobresa l’any 2024-2025 (147.961 milers d’infants i adolescents, aproximadament).

Pel que fa al pes del lloc de naixement, els nascuts fora d’Espanya continuen sent la població que presenta un risc de pobresa més elevat, el doble que la població autòctona (el 32,8% de la població estrangera es troba en risc de pobresa, enfront del 14,8% per a la població nascuda a Espanya). En aquest capítol també s’observen diferències significatives, segons el lloc de residència, ja que a la primera corona metropolitana el percentatge de població nascuda fora d’Espanya que està en risc de pobresa és del 39,5%, mentre que al municipi de Barcelona és del 26,3%.

Creix la pobresa “subjectiva” a la ciutat de Barcelona

Pel que fa a la percepció de tenir dificultats per arribar a final de mes, ha crescut dos punts respecte de la darrera estadística i se situa ara en un 23% de la població metropolitana; és a dir, gairebé un de cada quatre ciutadans conviu amb la sensació de “no arribar a final de mes”, gairebé la mateixa que ho manifestava el 2020-21.

Aquest indicador segueix sent més alt fora de Barcelona (27%), tot i que en aquest cas s’ha moderat lleugerament. A Barcelona, en canvi, aquesta percepció de pobresa (subjectiva) ha crescut clarament respecte la darrera vegada ja que ha passat del 15,4% de la població l’any 2022-23 al 19,2% el 2024-25.

L’impacte dels costos de l’habitatge

Els costos associats a l’habitatge que assumeixen les llars segueixen una tendència creixent. En els darrers cinc anys, la despesa mensual mitjana en habitatge de les llars metropolitanes acumula un augment del 22,3% (de 497 € l’any 2020-2021 a 608 € el 2024-2025). Ara bé, aquesta despesa varia ostensiblement en funció del règim de tinença. Des dels 298 €/mes per a les llars amb habitatge en propietat totalment pagat fins als 1.036 €/mes per a les llars en règim de lloguer o relloguer. En general, la despesa d’habitatge és més elevada al municipi de Barcelona que a la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona (646 €/mes i 608 €/mes, respectivament).

.