ACN Granollers – El model català de les Barnahus va néixer el 2020 amb una prova pilot a Tarragona. Sis anys després, el servei d’atenció integral a infants i adolescents víctimes de violència sexual es consolida. El 2025 van atendre 3.735 casos, un 29% més que el 2024. Les cases reuneixen en un sol espai equips especialitzats per facilitar una atenció coordinada i adaptada a la víctima. El model -fundat el 1998 a Islàndia- vol evitar la revictimització d’infants i adolescents. La xarxa compta amb 14 centres arreu del país, i en preveu la construcció de 6 de nous -fins a arribar als 20-, dels quals 5 ja estan en procés. La coordinadora de la Barnahus de Granollers, Lucia Barboni, afirma que Catalunya pot estar “orgullosa” de ser pionera del model a l’Estat.
La xarxa Barnahus va atendre 3.735 casos de violència sexual contra infants i adolescents el 2025, un 28,9% més que l’any anterior. Segons el Departament de Drets Socials, l’increment s’associa al desplegament complet del model l’any passat i a un coneixement més gran i confiança del servei.

La majoria de les víctimes ateses van ser noies (77,1%), mentre que els nois van representar el 22,8%. El 43% dels casos es corresponien a situacions produïdes en l’àmbit extrafamiliar, mentre que el 56,7% es van produir dins l’àmbit intrafamiliar -en el 6,3% restant no consta-.

En el moment dels fets, la majoria dels casos del 2025 se situen en la franja de 12 a 15 anys (34,79%), seguida de la de 5 a 8 anys (27,73%). En concret, el 9,52% corresponen a adolescents amb 15 anys en el moment dels fets, i el 9,18% en tenien 14.

Les cases de Barcelona van ser les que més infants i adolescents van atendre l’any passat, amb 629 casos; seguides de la del Prat de Llobregat (525) i la de Terrassa (420). A Girona se’n van atendre 343; a Vilanova, 260, i a Granollers, 270. Per darrere hi ha les cases de Tarragona (277), Mataró (226), Badalona (225), Lleida (198), Manresa (193), Tortosa (103) i la Seu d’Urgell (66).

L’exemple de Granollers

La casa Barnahus de Granollers es va inaugurar l’abril de 2024, dos anys després de la prova pilot de Tarragona. El centre del Vallès Oriental va atendre 233 menors víctimes de violència sexual aquell any, i 270 durant el 2025. Gairebé la meitat dels casos van succeir en l’àmbit familiar, i tres de cada quatre són nenes i noies, segons dades de Drets Socials.

Barboni, coordinadora de la Barnahus de Granollers -i que gestiona la fundació Idea-, explica a l’ACN que el model encara es troba en fase de creixement i d’implementació. Destaca que Catalunya és “afortunada” per ser “pionera” en aquest projecte, nascut fa gairebé 30 anys a Islàndia.

La responsable del centre del Vallès Oriental comenta que el fundador de les Barnahus, Bragi Guðbrandsson, va visitar la casa de Granollers i va quedar “al·lucinat” que el seu projecte hagués arribat a tantes parts del món.

Un “canvi de mirada”: la reunió integrada

Des de la cuina de la Barnahus vallesana, Barboni assegura que el model “canvia la mirada” de la intervenció sobre les víctimes. I detalla el procés que se segueix des que es rep la notificació d’un cas. L’objectiu principal del projecte és que hi hagi una sola porta d’entrada als casos, i que se n’encarreguin les tècniques de la casa. A Granollers n’hi ha dues.

Segons les dades del 2025, les principals vies d’entrada dels casos a les Barnahus van ser el Departament de Salut (953 casos) i el d’Educació (804). Hi va haver també 675 casos que van arribar a través de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), i 381 pels cossos de seguretat. Destaquen també 310 casos que van entrar a través dels serveis socials i les entitats.

Barboni relata que qualsevol persona o professional pot denunciar o notificar un possible cas de violència sexual, d’acord amb la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI), de 2021. Alguns casos també arriben a la Barnahus a través de l’entorn familiar, del veïnat, i via escoles, activitats extraescolars, casals, esplais i hospitals.

També es reben casos que es deriven a través dels departaments de Drets Socials, Igualtat i Salut, i pel servei d’Infància Respon. Sigui com sigui, tots els casos es deriven als tècnics de la Barnahus corresponent per situació geogràfica. En el cas de Granollers, la part derivant principal és via Salut i els hospitals de la zona.

Un cop es rep un cas, els tècnics del centre fan un primer cribratge de la situació, i s’inicia la ‘reunió integrada’, on en formen part tota la resta de professionals implicats en la Barnahus: pediatres, l’equip psicosocial i de psicologia clínica, l’oficina d’atenció a la víctima, Mossos, l’institut de medecina legal i ciències forense, l’equip d’assessorament tècnic-penal.

En aquesta reunió setmanal es fa una primera valoració del cas, on cada professional aporta la informació que en pugui tenir. Aquí ja es plantegen les primeres línies d’intervenció, que pot ser contactar amb la família, els cuidadors o centre residencial, i coordinar tota l’acció.

També s’acorda què farà cada departament professional -en cas que sigui necessari-, i ja s’avança amb la intervenció de manera directa o indirecta. Barboni remarca que, en general, hi ha “molt bona predisposició” de la família de rebre ajuda.

Evitar la revictimització

Els centres Barnahus tenen diverses sales ambientades i decorades per ser espais on infants i adolescents s’hi trobin còmodes. Des de la recepció fins a les habitacions de joc, de relaxació o la sala on es fan les declaracions i l’espai per a les exploracions sanitàries. L’objectiu és aportar als menors unes zones de confort per generar confiança.

L’infant o adolescent només ha d’explicar una sola vegada el seu cas -a la sala de declaracions-, per tal que es preservi el relat al màxim. El servei de gravació envia la declaració directament als Mossos. La sala és més acollidora que una comissaria de policia, i està pensada perquè la víctima s’hi senti el més còmode possible.

Barboni apunta que hi ha nens i nenes amb ganes d’explicar els seus casos, però també d’altres que tenen els records bloquejats. El primer contacte el tenen amb l’equip psicosocial, que té aquest gran objectiu de preservar el relat. Així, no es fan preguntes, per tal que quan arribi el moment de la prova preconstituïda o de l’exploració judicial, el relat no quedi contaminat.

L’eina del joc

La coordinadora de la Barnahus de Granollers també destaca que el joc és una eina “necessària” en tot el procés, si bé els menors no van a les cases del projecte a jugar: “Tenen una situació molt complexa, però el joc també és una via per apropar-nos-hi”.

L’equip professional de la Barnahus aprofita la psicoeducació i el joc simbòlic per treballar amb els menors el funcionament del propi cos. Els expliquen quines reaccions hi ha després de patir una situació traumàtica, treballen el sentit del consentiment, la identificació de les emocions i dels secrets.

“Tota aquesta informació ajuda els infants a prevenir, i a identificar què succeeix amb els seus cossos”, assevera Barboni. Quan les víctimes són adolescents s’apliquen altres dinàmiques lúdiques, amb el mateix objectiu.

Els infants de la Barnahus de Granollers també compten amb l’Iluq, en Bruc, el Kai i la Haritz, quatre gossos que els dijous comparteixen espai amb els menors de la casa. La teràpia assistida amb aquests animals forma part del projecte de Barnahus, i representa una de les estones “més esperades”.

300 casos simultanis

Barboni explica que la Barnahus de Granollers pot atendre uns 300 casos simultanis del Vallès Oriental. Cada cas requereix un tipus d’intervenció diferent: algunes situacions demanen un seguiment telefònic, un seguiment del procés judicial, o amb la família i sense l’infant.

Així mateix, la coordinadora de la casa detalla que els dos primers mesos del 2026 ja han rebut 45 derivacions a Granollers. No es tracta de 45 infants o adolescents que requereixen una atenció directa a aquesta Barnahus, sinó que potser s’han derivat a altres cases, o bé s’ha establert que encara no és el moment d’intervenir.

Catalunya com a referent

La Paula Talavera és tècnica de l’estratègia de Barnahus al Vallès Oriental. Des de la casa del projecte a Granollers, situa Catalunya com a “referent” per a la resta de comunitats autònomes. El govern de Castella-la Manxa obrirà aviat un centre a Albacete, i a Navarra i a les Balears també han rebut recentment l’assessorament de coordinadores de les Barnahus catalanes.

“La resta de comunitats mira l’exemple català, sobretot pel nostre desplegament al territori”, afegeix. D’aquesta manera, Talavera considera que, si Islàndia va servir d’exemple en ser l’origen i l’embrió del projecte Barnahus, Catalunya fa ara de “guia” per a la resta de l’Estat.

Finalment, la tècnica de les cases vallesanes confia que, d’acord amb la LOPIVI, les comunitats continuïn desplegant el model de les Barnahus, tal com s’està fent a Europa.

Previsió de més centres

Catalunya té actualment 14 serveis Barnahus: a Barcelona (2), Badalona, el Prat de Llobregat, Girona, Granollers, la Seu d’Urgell, Lleida, Manresa, Mataró, Tarragona -que va ser el pioner-, Terrassa, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

Està prevista la construcció de sis nous equipaments públics com a espais definitius de més unitats Barnahus, a la Seu d’Urgell, Lleida, Terrassa, Mataró, Manresa i Tortosa. Les obres han començat a tots els centres, menys al de Lleida.