El Govern planteja una “teràpia intensiva” com a “alternativa” a la separació dels menors de les seves famílies

ACN Barcelona – La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dimarts una desena de mesures en matèria de desemparament de menors, entre les quals destaca una “teràpia familiar intensiva” com a “alternativa” a la separació dels fills de les seves famílies. La consellera ho ha verbalitzat primer davant el Ple del Parlament i ho ha desenvolupat posteriorment durant una intervenció en unes jornades de l’ICAB el sobre el sistema de protecció a la infància. La intervenció a través de “teràpia intensiva” s’aplicaria en el marc d’un projecte pilot i en casos de famílies en risc greu de desemparament.
(La notícia s’actualitza amb el detall de les mesures explicat per la consellera en unes jornades de l’ICAB)

Segons ha detallat, la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) està impulsant aquesta i altres mesures per transformar de dalt a baix el procés de desemparament. 

Per exemple, la revisió de l’eina de cribratge que utilitzen els serveis socials bàsics per valorar el risc i la gravació de les sessions entre equips tècnics i famílies durant els processos de valoració i tramitació de mesures de protecció, que actualment s’està treballant.

Cercar una alternativa al desemparament

La consellera de Drets Socials ha defensat que s’està fent una transformació “profunda però pragmàtica” del model de desemparament amb el focus posat en la prevenció i el reforç dels drets i les garanties legals. 

Algunes de les mesures que ha detallat Martínez Bravo tenen a veure amb la intervenció en l’àmbit familiar. En el cas de situacions de risc lleu i amb l’objectiu de preservar el vincle familiar ha anunciat que en les properes setmanes es posarà en marxa el projecte pilot Famílies Resilients. Impulsat per INTRESS a Reus i Sant Boi de Llobregat, i finançat amb fons europeus, s’avaluarà i, si els resultats ho avalen, es desplegarà a tot Catalunya.

Una altra mesura té a veure amb la intervenció quan el risc de desemparament és greu. Es tracta del pla pilot Llars Segures, impulsat per Save the Children a Sabadell i Terrassa, que oferirà una teràpia familiar “intensiva” durant sis mesos. Equips professionals formats en “traumateràpia” treballen simultàniament amb els pares i amb els infants. D’una banda, es volen reforçar les competències parentals i, de l’altra, abordar el trauma i el vincle afectiu amb els infants. Es preveuen fins a quatre sessions setmanals amb disponibilitat 24 hores dels tècnics per “esgotar totes les vies possibles” abans del desemparament.

“Volem que aquesta via d’intensitat màxima i de treball a domicili pugui ser una veritable alternativa que faci que el desemparament només sigui per casos quan no ha estat possible cap altra alternativa”, ha indicat.  

A banda, també ha mencionat una altra mesura, el projecte pilot ‘Camins’, que en aquest cas es planteja per intervenir de forma intensiva i integral en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) per a la recuperació del projecte de vida d’infants i adolescents residents. Aquest està plenament operatiu a tres municipis: Collbató, Sant Pere de Ribes i Badalona. Es tracta d’un projecte desenvolupat juntament amb el Departament de Salut i Sant Joan de Déu. Professionals de salut mental integrats a la xarxa del CSMIJ. S’han format 67 professionals dels tres CRAE i els professionals del CSMIJ ja estan incorporats i atenent a les famílies.

A més a més, Martínez Bravo ha mencionat també el desplegament de la figura de procuradora dels infants i adolescents desemparats, per garantir que “la seva veu sigui escoltada al llarg de tot el procés”. És una figura prevista des de fa més de 15 anys però mai s’ha implementat formalment i el Govern, ha dit la consellera, aprovarà un decret per al seu nomenament i les funcions.

Revisió dels criteris, més recursos i sessions gravades

Entre les mesures en l’àmbit de la detecció i prevenció hi ha la revisió de l’eina de cribratge que utilitzen els serveis socials bàsics per valorar el risc. Fins ara, ha indicat Martínez Bravo, Catalunya no disposava d’un instrument únic i validat a escala autonòmica, a diferència d’altres comunitats autònomes. Així, la seva actualització i digitalització s’està treballant en col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

D’altra banda, hi ha el reforç dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS), amb una injecció de 8 milions d’euros addicionals aquest any 2026, el què permetrà ampliar la cobertura a més infants. Un estudi d’Ivàlua assenyala que els SIS han permès reduir el risc greu en un 31% dels casos.

Una altra mesura fa referència al reforç dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) de l’àmbit local, amb la contractació de la figura del coordinador, amb 10 milions d’euros addicionals per la contractació d’aquestes noves figures. A més, per primera vegada, els EAIA comptaran amb formació jurídica específica en matèria de desemparament.

A més a més, es vol garantir l’assistència jurídica de les famílies des de l’inici del procediment, en la fase administrativa prèvia a la decisió de desemparament. És una mesura impulsada pel Departament de Justícia i el Consell de l’Advocacia Catalana. A partir del mes de maig, estarà disponible la formació obligatòria i habilitant de 30 hores per fer-ne difusió entre els col·legis d’advocats i, en general, tots els professionals que treballen l’àmbit infància.

Una altra iniciativa del paquet és la gravació de les sessions entre tècnics i famílies per garantir la traçabilitat i la seguretat jurídica del procediment “amb el màxim respecte a la privacitat de les persones afectades”.

Transformació integral de l’antiga DGAIA

A finals de maig del 2025, el Govern va suprimir la DGAIA i va anunciar que la nova direcció se centraria en la prevenció i no gestionaria ni contractació ni prestacions. A partir del juny ja va començar a caminar la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) amb noves unitats i serveis, una nova subdirecció i un augment dels funcionaris.

Des de llavors, el Govern ha treballat per transformar el model de desemparament i ja ha anat desenvolupant algunes mesures, com ara la posada en marxa d’un pla pilot que incorpora assessors en casos complexos de desemparament i tutela de menors. Són les comissions de tutela, òrgans col·legiats i interdisciplinaris amb la participació d’experts externs que revisen els casos més complexos i emeten un dictamen no vinculant.

Segons ha detallat aquest dimarts la consellera, la comissió del Vallès Occidental ja està constituïda i celebrarà la primera sessió durant l’última setmana d’abril, mentre que la comissió de Terres de l’Ebre es troba en fase final de preparació.

Martínez Bravo ha celebrat la nova etapa i ha admès que potser les mesures no seran “suficients” però l’objectiu i el compromís, ha afegit, és clar. “Tenim un full de ruta definit i no ens aturarem fins que el sistema de protecció a la infància sigui una veritable joia de la corona del nostre estat del benestar”, ha conclòs.

Els experts reclamen posar l’interès del menor al centre

Més de 250 persones han seguit la jornada ‘Un sistema de protecció a la infància en revisió: cap a un model més garantista i respectuós amb els drets’, organitzada per la Secció de Drets de la Infància i l’Adolescència de l’ICAB, i que ha servit per identificar deficiències del sistema de protecció de la infància i adolescència i proposar alternatives amb experts de diferents àmbits.

Durant la jornada, els participants han posat en relleu la necessitat de posar en el centre l’interès superior del menor en relació amb el model de protecció a la infància i l’adolescència a Catalunya per garantir els drets d’infants, adolescents i les seves famílies i proporcionar totes les necessitats bàsiques per contribuir a reconduir les situacions de vulnerabilitat i s’eviti, en la mesura del possible, allunyar-los dels pares.

En cas que això no sigui viable, i passats els dos anys que preveuen els protocols els experts en infància i adolescència demanen que s’iniciï el procediment preadoptiu i que l’internament sempre sigui el darrer recurs.