Carlos Villán

En un context marcat per la inestabilitat geopolítica, la proliferació de conflictes armats i l’afebliment dels mecanismes multilaterals, organitzacions de la societat civil i entitats especialitzades en pau i drets humans coincideixen a assenyalar el respecte al dret internacional com un pilar imprescindible per a la protecció de la població civil i la construcció d’una pau duradora.

Des de la Fundació Mundial de la Felicitat, el seu fundador i president, Luis Miguel Gallardo, va subratllar que el compliment de les normes internacionals va molt més enllà d’una qüestió tècnica o diplomàtica: “Respectar el dret internacional no és una preferència política abstracta. És una declaració que tota vida humana importa. És la negativa a permetre que el patiment esdevingui política”.

Gallardo va alertar que “quan es viola el dret internacional, passa quelcom subtil però catastròfic: creix el cinisme, la gent deixa de creure en la justícia i deixa de creure que la cooperació és possible”. Davant aquesta deriva, Gallardo defensa una concepció activa de la pau: “La pau no és l’absència de guerra; és la presència d’integritat. La pau no és passiva. La pau no és ingènua. La pau no és rendició”.

En la mateixa línia, Pablo Martínez Osés, responsable de cooperació internacional d’Oxfam Intermón, adverteix que “vivim en un moment on convergeix una crisi existencial del sistema multilateral i la manca de voluntat dels qui tenen capacitat per abordar i resoldre conflictes”. Davant les reiterades violacions del dret internacional humanitari, Oxfam Intermón reclama que els actors internacionals facin un pas endavant amb un compromís renovat pel Dret Internacional i enfortir-ne l’aplicació, promovent resolucions, mecanismes d’investigació i rendició de comptes que donin suport a les víctimes i sostinguin la pressió política.

Amnistia Internacional Espanya posa el focus en la creixent criminalització de la protesta i de l’activisme, així com en el deteriorament de la llibertat de premsa. Segons dades del seu darrer informe Disidencia en juicio, en els darrers dotze mesos s’han registrat més de 140 protestes antigovernamentals rellevants arreu del món, moltes de les quals han estat reprimides mitjançant desinformació, persecució judicial i violència. Segons CIVICUS, més del 72% de la població mundial viu en països on la mobilització social és perseguida o reprimida, i adverteix que normalitzar aquests retrocessos democràtics és “l’avantsala dels actes violents”, una responsabilitat que interpel·la autoritats, mitjans de comunicació i ciutadania.

Des de l’àmbit acadèmic, Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, considera que la comunitat internacional ha de reforçar “tot l’entramat vinculat al dret internacional i el dret internacional humanitari”, a més de promoure el desarmament, la resolució pacífica de controvèrsies i l’apoderament ciutadà. Royo adverteix del risc de normalitzar la violència i la llei del més fort com a solucions, i alerta de la deshumanització progressiva de les víctimes.

Fundipau, organització especialitzada en la promoció de la cultura de pau, alerta que ni la pau ni la democràcia es poden donar avui per garantides i reclama accions coordinades per enfortir el Dret Internacional, impulsar la reforma i democratització de les Nacions Unides, regular estrictament l’armament i avançar cap a la seguretat humana. Fundipau identifica entre els principals perills actuals l’augment militar, la normalització de la violència i la polarització alimentada pel discurs d’odi, i recorda que “la pau és un procés actiu que depèn de la implicació de tothom”.

Una visió crítica sobre el funcionament del sistema multilateral és la que aporta Carlos Villán, president de l’Associació Espanyola per al Dret Internacional dels Drets Humans (AEDIDH). Villán sosté que l’ONU travessa una greu crisi de rellevància i reclama una refundació profunda de l’organització “amb criteris més democràtics”, major participació de la societat civil i mecanismes executius que garanteixin el compliment del dret internacional. Des d’AEDIDH expressen també una profunda preocupació per la cursa armamentista i la proliferació de conflictes armats, que “porten la humanitat i el planeta a la seva autodestrucció”, i subratllen la necessitat que la ciutadania s’apoderi i reclami la pau com a valor universal irrenunciable.

Diverses veus coincideixen en un diagnòstic comú: la pau no es pot sostenir sense dret internacional, sense institucions legítimes i sense una ciutadania activa. Un missatge compartit que situa la societat civil com a actor clau davant la normalització de la violència i l’erosió dels drets humans.