Barcelona tanca el 2025 amb una millora en els registres de qualitat de l’aire però lluny de les recomanacions de l’OMS

ACN Barcelona – Les estacions per mesurar la contaminació atmosfèrica de Barcelona han registrat el 2025 un descens d’entre el 4% i el 12% en els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) respecte a l’any anterior i són les més baixes de la sèrie. Segons les dades presentades per l’Ajuntament de Barcelona, les estacions de la xarxa de vigilància van complir el límit vigent de la Unió Europea, 40 micrograms per metre cúbic (µg/m3), i la tinenta Laia Bonet ha destacat que es troben més a prop de l’objectiu comunitari pel 2030 (20 µg/m3). Ara bé, els valors es troben lluny dels nivells indicats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que els situa en 10. L’estació de l’Eixample va triplicar aquest llindar, amb 29 µg/m3, tot i baixar el registre (33 el 2024).
En una roda de premsa per presentar les dades de qualitat de l’aire del 2025, la tinenta d’alcaldia d’Acció Climàtica i Mobilitat de Barcelona, Laia Bonet, ha parlat d’una tendència “consolidada” en la millora dels registres de totes les estacions de la xarxa de vigilància, davant la qual ha expressat “satisfacció”.

Bonet ha posat èmfasi que les dades presentades aquest dilluns marquen un “nou mínim històric” en els nivells de diòxid de nitrogen mesurats i que, per tercer any consecutiu, des del 2023, la ciutat ha complert amb la normativa europea vigent.

Preguntada per les directrius mundials actualitzades per l’OMS el 2021, que recomanen nivells de 10 µg/m3 de NO2 com un dels contaminants perjudicials per a la salut, Bonet ha valorat que aquesta guia mundial ha estat una “palanca important” perquè la Unió Europea fes un “pas endavant de major exigència”, però ha assenyalat que la ciutat es regeix per la normativa comunitària.

“Valorem molt positivament que l’OMS empenyi sistemàticament cap aquí. Nosaltres ens devem a la normativa vigent, que no només estem complint, sinó que cada vegada estem més a prop dels nous llindars de qualitat de l’aire de la Unió Europea pel 2030”, ha resolt Bonet.

L’estació de l’Eixample, la que té els valors més alts pel volum de trànsit que hi circula, ha passat de 33 µg/m3 de NO2 de mitjana el 2024 a 29 l’any passat i, davant d’aquestes dades, la tinenta d’alcaldia ha insistit que la ciutat està “més a prop” de l’objectiu que marcarà la normativa europea pel 2030, 20 µg/m3. L’estació de mesura de Gràcia-Sant Gervasi, una altra de les que està prop del trànsit, ha passat de 27 a 25 µg/m3 de NO2 de mitjana.

L’Ajuntament insisteix que les dades de l’Eixample són representatives tot i els talls

Tot i aquesta rebaixa, el col·lectiu Eixample Respira va advertir fa unes setmanes que les dades de contaminació al districte estaven “distorsionades” pels talls de trànsit al carrer de Comte d’Urgell per les obres de l’L8 i van exigir instal·lar una nova estació de mesura en algun punt com al carrer Aragó o la Gran Via.

Com ja va fer en el seu moment, Bonet ha defensat que les dades estaven validades per la Generalitat i que la disminució de trànsit per obres no és suficient per invalidar-les, sinó que són “plenament representatives”.

En aquest sentit, ha assegurat que les dades de les estacions “no només estan influïdes pel trànsit del carrer concret on s’ubiquen” i ha indicat que els talls d’obres a Comte d’Urgell han provocat descensos i increments de trànsit en aquesta àrea de l’Eixample: si en l’eix Urgell-Diputació, el trànsit ha baixat un 16%, a Aribau amb Aragó ha augmentat un 12%, ha dit.

Estabilització dels nivells de partícules PM10 i PM2,5

Les dades provisionals del 2025 de partícules PM10 i PM2,5 que registren els equips automàtics indiquen una estabilització dels nivells respecte a l’any anterior i totes les estacions compleixen els valors límit anuals de la UE.

Els nivells anuals de PM10 a l’estació de trànsit de l’Eixample se situen en els 22 µg/m3 i en els 11 µg/m3 en el cas de les PM2,5. Aquests nivells es redueixen a l’estació de fons urbà de Vall d’Hebron fins als 17 µg/m3 i els 9 µg/m3, respectivament. Els nivells d’aquestes partícules també poden quedar condicionats per aspectes meteorològics i ambientals com la intrusió de pols africana.

Més de 1.000 morts atribuïbles a la contaminació

La regidora de Salut, Marta Villanueva, ha recordat que la qualitat de l’aire té “un impacte directe sobre la salut” i ha advertit que l’exposició crònica a contaminants atmosfèrics “augmenta el risc de partir a llarg termini malalties cardiovasculars, respiratòries, càncer de pulmó, diabetis o malalties neurodegeneratives”. A més, ha recalcat, la contaminació afecta durant totes les etapes de la vida, inclosa la gestació.

Villanueva ha apuntat que, segons dades preliminars del 2025, es calcula que la mortalitat atribuïble a la contaminació hauria baixat al voltant del 40-45% respecte als nivells d’abans de la pandèmia de la covid. La regidora ha indicat que, en el període 2018-2019, la ciutat va registrar unes 1.900 morts atribuïbles a la contaminació i el 2025, 1.100, i per tant s’haurien evitat unes 800 morts per contaminació atmosfèrica.

Nova estació de trànsit a l’avinguda Meridiana

La xarxa per mesurar la contaminació ha incorporat aquest any una nova estació de qualitat d’aire a l’avinguda de Meridiana per ampliar-ne la cobertura. Situada en sentit sortida, al districte de Sant Andreu, ja ha començat a funcionar. L’objectiu és també estudiar la qualitat de l’aire en una àrea on el patró de la mobilitat està estretament lligat als horaris lectius i d’entrada i sortida de la feina, indiquen des del consistori.