Alicia Kopf publica la novel·la ‘Memòria d’Eco’, una història d’amor des d’una òptica posthumana

ACN Barcelona – L’artista visual, investigadora i escriptora Alicia Kopf (Girona, 1982) ha publicat la novel·la ‘Memòria d’Eco’ (L’Altra Editorial), una història d’amor que analitza el desig des d’una òptica posthumana. 10 anys després del llançament de ‘Germà de gel’ (L’Altra Editorial), Premi Documenta 2015 i Premi Llibreter 2016, Kopf torna a oferir un nou volum que és la culminació d’un llarg procés creatiu que ha tingut diferents estacions amb exposicions i audiovisuals. L’artista presenta una història de ciència-ficció amb un viatge en la memòria de la protagonista per entendre l’origen d’un desig després d’una decepció. A través de veus humanes i no humanes, el treball explora els límits entre la memòria, el cos, la consciència i la tecnologia.
‘Memòria d’Eco’ gira al voltant d’una dona que coneix un home seductor que juga amb l’opacitat en una aplicació de cites. L’enamorament digital que activa ressonàncies del passat, acabarà amb la desaparició sense explicacions ‘ghosting’ de l’home i amb una decepció amorosa de la protagonista.  A partir d’aquí, ella decidirà digitalitzar la seva consciència a Mnemosyne Labs per editar els records, buscar l’origen d’aquella atracció, i transformar-se en una veu, com si es tractés d’una intel·ligència artificial, que parla sense el seu cos.

La protagonista porta el mateix nom que la mitològica Eco, nimfa que mor per desamor. L’Eco contemporània també perd el cos per un desamor, però el que fa és digitalitzar-se i recuperar el cos un cop ha pogut editar la seva memòria.

Alicia Kopf, àlies d’Imma Ávalos Marquès, ha explicat que la novel·la vol ser “una narració sobre la materialitat de la memòria i l’origen del desig en clau especulativa de futur pròxim”.

A través del relat d’una trobada íntima es presenta un espai de reflexió i teoria posthumana sobre el desig. Prenen part d’aquesta reflexió “agències distribuïdes, tecnològiques, veus i entorns digitals, els ecos que deixen empremta en aquells amb qui ens relacionem”. En aquesta història, però, també hi apareix un gat, com a contrapunt metafòric i irònic de la desmaterialització de la protagonista.

Com a curiositat, la portada de llibre l’ha feta l’autora a partir d’una eina d’IA generativa. Koft ha buscat que una màquina somiés amb missatges poètics impossibles de representar. “Em vaig dedicar a fer servir la poesia per hackejar una màquina, anar contra la seva lògica”, ha explicat.

Culminació d’una recerca artística

Tal com Kopf va der amb ‘Germà de gel’, ‘Memòria d’Eco’ és la culminació de tota una recerca artística. El projecte novel·lat, doncs, és la part conclusiva. “La meva producció artística i la literària són la mateixa cosa: tot són narracions que operen a diferents nivells, encara que tenen diferents circuits”, ha detallat.

Amb la novel·la l’autora fa una inclusió a la ciència-ficció per parlar del concepte ‘Intimitat especulativa’. “Especulativa per futurista, per reflectant, i per reflexiva. Intimitat, perquè parlo d’aspectes profunds dels encontres entre els cossos dels quals poc sovint he sentit a parlar”, ha subratllat.

Koft investiga amb diversitat de qüestions i ha realitzat els últims anys petits relats per espais expositius on barreja la intimitat i la tecnologia.  Amb un contacte directe amb diferents referents filosòfics, l’artista es mostra preocupada per certs elements de la intimitat femenina “que encara tenen buits de representació”, com la vulnerabilitat.