ACN El Palau d’Anglesola – Albert Velasco publica ‘Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema’ (Pòrtic), un llibre que en què repassa la història dels murals del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), però on també aprofita per “passar comptes” sobre els responsables del conflicte per l’art. És molt crític amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el secretari d’Estat Jordi Martí i els acusa de no deixar parlar l’Institut de Patrimoni Cultural (IPCE). “El Ministeri el que no vol és posar l’IPCE en la tessitura de pronunciar-se en contra dels interessos d’una comunitat autònoma”, afirma en referència a l’Aragó. Entrevistat per l’ACN, l’historiador de l’art coincideix amb l’exdirector del Museu de Lleida Josep Giralt que els litigis no es van plantejar bé.
Albert Velasco té molt clar que el llibre sobre els murals de Sixena que publica aquesta setmana no caurà bé a l’Aragó, però tampoc a determinades persones de Catalunya. Considera que algunes de les accions que ha fet la Generalitat al voltant del cas han estat bé, però altres “han estat molt malament” i això surt reflectit al llibre. Acusa el govern de Salvador Illa de prendre “decisions polítiques” per evitar fer determinades coses en defensa de la conservació de les pintures al MNAC.

En aquest sentit, insisteix a acusar directament el ministre Urtasun i al secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, de ser els responsables d’evitar el pronunciament de l’IPCE sobre el trasllat dels murals. “Si l’IPCE parla, dirà que no s’han de tocar” i segons Velasco, des del ministeri no volen posar aquesta institució en la “tessitura de parlar contra els interessos d’una comunitat autònoma”, és a dir Aragó. Ministre i secretari “tenen molt clar que l’IPCE no ha de parlar d’això, però ho direm i ho repetirem les vegades que calgui per posar-los a la picota”.

Velasco coincideix amb l’exdirector del Museu de Lleida, Josep Giralt, que en una entrevista amb l’ACN a finals de l’any passat va assenyalar que Catalunya no va plantejar bé els dos litigis de Sixena amb l’Aragó quan es van jutjar el 2016. Tot i deixar clar que respecta la feina dels juristes que representaven Govern i MNAC, creu que van triar una opció, l’estratègia jurídica, que malgrat ser vàlida i lícita, “s’ha demostrat que no ha funcionat”. Velasco creu que el “tema troncal” del judici era si les pintures podien viatjar o no de nou al Monestir de Sixena. Per contra, quan es van plantejar els recursos a l’Audiència d’Osca i al Tribunal Suprem, “les qüestions tècniques es van bandejar” i els advocats de la part catalana es van centrar en els aspectes de la propietat de les obres, sense incidir en la conservació o la restauració.

El dubte de qui avalarà el trasllat si al final s’ha de fer

Albert Velasco està convençut que l’escenari d’avalar econòmicament el trasllat dels murals arribarà tard o d’hora. Aleshores caldrà buscar una companyia d’assegurances a qui s’haurà de contractar una pòlissa que cobreixi el valor de les pintures que ara mateix ningú pot calcular exactament. El conservador dubta de la possibilitat que hi hagi una companyia capaç d’afrontar aquest risc amb “tots els advertiments” que han fet els experts sobre la destrucció de les pintures si es mouen del seu lloc actual. “És una temeritat”, les companyies no volen risc i si això passa i hi ha una negativa, haurà de ser el Ministeri de Cultura qui cobreixi l’operació.

“Passo comptes amb molta gent que ha dit moltes bajanades”

Al llibre Velasco admet que “passa comptes amb molta gent que ha dit moltes bajanades”. Un dels principals és l’exalcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas a qui acusa de ser la persona responsable de tots els problemes vinculats amb Sixena. “Ell és el que obre el foc”, un foc simbòlic, diu l’autor, que apunta que el foc real es va encendre a la Guerra Civil i encara no s’ha apagat. Segons Velasco, Salillas ha estat una de les persones que “més llenya” ha tirat a aquest foc i un dels objectius del llibre és apagar-lo.

Es refereix al discurs de Salillas quan assegura que van ser els catalans qui van calar foc al monestir. Un discurs que “ha quallat” però que Velasco i altres persones s’han esforçat a desmentir perquè hi ha documentació que demostra que van ser veïns del mateix municipi els responsables de l’incendi. Amb el llibre Velasco diu que intenta assenyalar a tots aquells que “han obrat malament i han dit coses que no s’havien d’haver dit mai”.

La necessitat d’explicar la importància de les pintures

El llibre dedicat una part molt extensa del contingut a explicar la importància de les pintures murals de Sixena. Velasco afirma que tenia molt clar que això havia de ser així perquè “hi havia molta gent que m’ho demanava”. Afegeix que alguns li han arribat a posar en dubte perquè les pintures estan cremades “es veuen lletges, marrons i apagades”. Són unes pintures que no entren bé per la vista, però l’autor remarca que sense cap mena de dubte són de les creacions més importants que es fan a Europa a l’edat mitjana.

Velasco explica que són importants perquè van ser una “materialització excepcional” duta a terme per un taller de pintors anglesos que possiblement havien passat per les Croades, l’Orient i Sicília, i “aterren” als Monegres, a Sixena. Allà hi plasmen un conjunt de pintures excepcionals, amb una “qualitat altíssima”. Segons Velasco, en aquell moment no hi havia pintors a Europa amb més qualitat que els que treballen a Sixena. Ho fan amb una complexitat iconogràfica molt rellevant, reproduint tot un cicle de l’Antic i el Nou Testament, amb molt detall i una “narrativitat inaudita”. L’objectiu era, sens dubte, fer que quan una persona entrés a la Sala Capitular del monestir i veiés els murals, es traslladés automàticament a Terra Santa.