ACN Barcelona – El Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) sobre governança migratòria a Catalunya ha presentat un informe que demana més competències i la crear un Fons Català per a l’Acollida i la Inclusió destinat directament als municipis, basat en criteris de població estrangera i vulnerabilitat. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha celebrat que el document aporto “aire fresc” al debat migratori global i que posi l’enfoc en la gestió i en la integració. El text també ha apostat per desplegar l’Agència de Migracions de Catalunya amb recursos especialitzats, impulsar un Pacte per a la Convivència Democràtica i el Benestar Social i incorporar la història migratòria als currículums escolars.
Sota el títol ‘Repensar la governança migratòria a Catalunya’, l’informe presentat aquest dilluns és el tercer estudi que elabora el CETIS, després que al desembre en publiqués un sobre sensellarisme i al setembre un altre dedicat a les prestacions econòmiques d’infància.
El document arriba en ple debat sobre una possible ampliació de competències en matèria migratòria i el futur procés de regularització previst per al 2026. En aquest sentit, la consellera ha assegurat que l’informe no entra a valorar la distribució òptima de competències entre administracions, però sí que reclama una millor coordinació en el marc actual. Ha recordat que les competències estan repartides entre l’àmbit local, autonòmic i estatal, i que el que cal és reforçar la col·laboració amb el govern d’Espanya i amb els ajuntaments.
Així, ha subratllat que el Govern manté una interlocució oberta amb la Secretaria d’Estat de Migracions i amb la delegació del govern espanyol per millorar la gestió, inclosa la regularització extraordinària prevista. “En el marc de les nostres competències podem fer molt més per fomentar una bona gestió de la migració, així ho posa de manifest l’informe i continuarem avançant i si hi ha un canvi de delegació de competències també serà positiu en el sentit que volem tenir el màxim nivell competencial possible”, ha apuntat Martínez Bravo.
El treball ha fet una diagnosi de la situació actual de Catalunya i ha constatat que el país ha avançat en la construcció d’un model propi d’integració. Amb tot, ha avisat que encara persisteixen limitacions estructurals que dificulten una gestió migratòria eficaç. Entre els principals problemes ha apuntat la fragmentació institucional, la manca de recursos estables, la coordinació insuficient amb l’Estat i la desigualtat territorial en la prestació de serveis.
Per abordar aquestes qüestions, el text ha proposat desplegar l’Agència de Migracions de Catalunya, dotant-la de recursos, especialització tècnica i capacitat de coordinació amb departaments de la Generalitat, l’Estat i els municipis. Martínez Bravo ha considerat interessant la proposta de constituir aquesta agència, ja prevista normativament però mai desplegada, i ha assenyalat que podria ser “un pas obvi” si es produeixen avenços en competències.
Pacte per a al convivència i història migratòria a les escoles
Un altre dels punts clau que han indicat els experts és la construcció d’un relat públic inclusiu que contraresti els discursos d’odi i valori la diversitat com un actiu col·lectiu. L’informe ha proposat impulsar un Pacte per a la Convivència Democràtica i el Benestar Social, inspirat en el Pacte Nacional per a la Immigració del 2008 i vinculat a iniciatives europees.
Així mateix, ha defensat incorporar la diversitat i la història migratòria als currículums escolars. Sobre aquesta última mesura, la consellera l’ha qualificat “d’interessant” i ha apuntat que la parlarà amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, tot defensant que cal fer més pedagogia del fenomen migratori i estudiar si pot tenir cabuda en el currículum escolar.
El text també ha insistit a consolidar projectes comunitaris que redueixin la segregació residencial i escolar, garantir l’accés a cursos de català i itineraris d’acollida personalitzats, amb especial atenció als joves migrants sense referents familiars. També ha recomanat impulsar programes de convivència comunitària, mediació ciutadana i inclusió amb perspectiva interseccional, així com garantir l’accés equitatiu a l’habitatge i als serveis socials.
Finançament estable
Un altre eix fonamental, segons el document, és el finançament estable. L’informe ha reclamat superar les subvencions puntuals i avançar cap a un sistema estructural que inclogui la creació d’un Fons Català per a l’Acollida i la Inclusió, amb cofinançament europeu i estatal, destinat directament als municipis segons criteris de població estrangera i vulnerabilitat. La consellera ha considerat que és natural destinar més recursos a una bona gestió migratòria i ha recordat que els acords pressupostaris ja contemplen una dotació addicional en aquest àmbit. Martínez Bravo ha insistit en la “profunda vocació municipalista” del Govern i ha assegurat que estudiarà la proposta del fons en el marc dels nous pressupostos.
L’informe també ha animat a replantejar el Contracte Programa, l’eina de col·laboració entre Drets Socials i Inclusió i els ens locals, per incloure-hi la gestió dels fluxos migratoris i establir una cooperació estable amb el teixit associatiu. En aquest context, la responsable de Drets Socials ha explicat que el Govern està desenvolupant un nou conveni d’interrelació amb el món local per finançar les polítiques socials que despleguen els ajuntaments. També ha advertit que l’executiu català “estarà molt vigilant que es compleixi la legalitat, que hi hagi un reconeixement dels drets humans i posar peu en paret davant de qualsevol intent de discriminació o de criminalització de les persones migrades”.
L’estudi també ha alertat sobre la necessitat de reformar el sistema d’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional. A més, ha plantejat establir un diàleg amb l’Estat per desenvolupar un model de distribució de persones refugiades que reconegui el paper de les comunitats autònomes i dels municipis, així com crear una Taula de Diàleg Local permanent per articular necessitats territorials i visibilitzar bones pràctiques.
Mercat laboral
Pel que fa al mercat laboral, ha assenyalat que el treball és un dels principals vectors d’integració, però també de desigualtat i precarietat. Per això, ha aconsellat impulsar programes de suport al reconeixement d’estudis i competències per evitar la subocupació, així com enfortir itineraris ocupacionals i col·laborar amb col·legis professionals i centres de formació professional per facilitar la incorporació de persones migrades amb titulacions reconegudes.
Finalment, els autors han considerat imprescindible desplegar un sistema integral de recollida i anàlisi de dades desagregades, actualitzades i accessibles que permeti dissenyar polítiques públiques ajustades a la realitat, establir prioritats estratègiques i avaluar l’impacte de les intervencions, amb interoperabilitat entre administracions, universitats, centres de recerca i entitats socials.
