ACN Barcelona – Una recerca de la Universitat de Barcelona (UB), basada en dades de Catalunya, ha mostrat que la col·laboració entre ajuntaments i consells comarcals, així com l’organització compartida dels serveis socials, incrementa de manera significativa la cobertura dels ajuts al lloguer. En concret, aquesta cooperació s’associa amb un augment d’aproximadament un terç en la proporció de llars beneficiàries, fet que té un impacte directe en la capacitat de les famílies més vulnerables per mantenir l’accés a l’habitatge. Per contra, ha apuntat que no es detecten efectes rellevants sobre la renda garantida de ciutadania. L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Public Management Review’ i ha analitzat dades del període 2012–2022.
La recerca s’inscriu en la literatura sobre community-based outcomes, que planteja avaluar l’èxit de les polítiques públiques no tant a partir de la seva eficiència interna, sinó dels canvis reals que generen en les condicions de vida de la població. Aquest enfocament desplaça el focus de si un servei funciona correctament a si contribueix efectivament a reduir la vulnerabilitat social al territori.
Per dur a terme l’anàlisi, els investigadors han examinat dos instruments directament vinculats a la lluita contra la pobresa: la renda garantida de ciutadania i els ajuts al lloguer, que presenten dissenys institucionals i lògiques administratives molt diferents. L’estudi s’ha basat en una base de dades extensa sobre municipis catalans, estructurada a partir de les àrees bàsiques de serveis socials, que articulen la cooperació entre ajuntaments, consells comarcals i la Generalitat en la prestació de serveis de proximitat.
Al llarg del temps, la recerca ha comparat territoris on la cooperació intermunicipal s’ha reforçat amb d’altres on no ho ha fet. També ha analitzat l’evolució abans i després dels canvis organitzatius i ha intentat aïllar l’efecte específic del treball conjunt.
Els resultats han indicat que aquesta cooperació no modifica de manera significativa la cobertura de la renda garantida de ciutadania, però sí que amplia de forma clara i estadísticament robusta l’abast dels ajuts al lloguer. Segons els autors, aquesta diferència s’explica per la complexitat de la gestió: mentre que la renda garantida segueix procediments altament estandarditzats, els ajuts al lloguer requereixen més verificacions i decisions individualitzades.
En aquest context, compartir equips especialitzats i coordinar administracions permet augmentar la capacitat de tramitació, reduir càrregues administratives i millorar l’eficàcia de les ajudes.
Finalment, l’estudi ha suggerit que la cooperació intermunicipal és especialment rellevant en aquells serveis socials en què la complexitat administrativa és determinant, mentre que el seu impacte és més limitat en programes molt regulats. A més, ha assenyalat que en un context com el català, marcat per una elevada fragmentació municipal, aquests resultats conviden a repensar l’organització dels serveis socials no només com una qüestió administrativa, sinó com una eina clau per garantir que els drets reconeguts es tradueixin en ajudes efectives per a qui més les necessita.
